i Xavier Benguerel i Godó | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Xavier Benguerel i Godó

Xavier Benguerel i Godó

música mús
Compositor.
Barcelona, Barcelonès, 9 de febrer de 1931 — Barcelona, Barcelonès, 9 d'agost de 2017

Fill de Xavier Benguerel i Llobet. Inicià els estudis de música a Santiago de Xile. A Barcelona (1954) rebé lliçons de Cristòfor Taltabull i Balaguer, per bé que la seva formació ha estat en gran part autodidàctica. La seva primera producció, els anys cinquanta, fou influïda pels impressionistes francesos i per Béla Bartók. Després seguí les tendències de l’escola de Viena i utilitzà tècniques serials, sense subjectar-se, però, a un dodecatonisme escolàstic i cercant un cert caràcter dramàtic.

En aquesta època predominaren les obres vocals i orquestrals: Cantata d’Amic i Amat (1959) —estrenada a Colònia el 1960, i que el donà a conèixer internacionalment—, Concert per a dues flautes, Nocturn dels avisos. A partir de Paraules de cada dia (1967), hom pot constatar un canvi de direcció progressiu, caracteritzat per l’interès en l’escola polonesa i per la introducció en la seva escriptura de tècniques aleatòries de diversa significació: Dialogue Orchestrale, Joc i Musica Riservata, totes de 1969. Apareixen a continuació obres concertants tan característiques de l’autor com Concert per a orgue (1970), Concert per a guitarra (1971) i Concert per a violoncel (1977).

També són importants obres com Raíces Hispánicas (1978), Astral (1979) i Tempo (1983). La seva òpera Spleen (1981), estrenada a Barcelona el 1984, constituí un esdeveniment, ultra els seus valors artístics, pel fet d’ésser una òpera totalment catalana. Posteriorment fou presentada a Frankfurt amb el mateix èxit que a Barcelona. El 1988 estrenà la glossa operística Llibre Vermell, basada en l’obra montserratina homònima, i el 1990 el seu Rèquiem a la memòria de Salvador Espriu, dirigit per Romano Gandolfi i interpretat per Enriqueta Tarrés. Altres composicions seves són: Concertante per a guitarra, percussió i corda, estrenada el 1994, i Concert per a piano i orquestra, el 2004. Rebé el Premi Luigi Dallapicola 1977, i gran part de la seva extensa obra ha estat enregistrada en disc. Al juny del 2011 s’estrenà al Teatro de la Zarzuela de Madrid l’òpera Jo, Dalí , amb llibret de Jaume Salom i Vidal, basada en la vida del pintor i la seva muller Gala. L’octubre hom l’estrenà a Barcelona, i el maig de 2017 s'estrenà al XVIII Festival de Música de Talteüll la versió musicada de la traducció al català feta pel seu pare d'El cementiri marí, de Paul Valéry, obra per a orquestra de cambra, narrador i cor. L'any 2014 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi.

Col·laboració: 
RTM / R
Data de revisió: 
2017-10-04
Llegir més...