i Benidorm | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Benidorm

Vista de la platja de Benidorm
© Lluís Prats
Municipi de la Marina Baixa, al vessant oriental de les serres subbètiques valencianes a 200 m d’altitud, al fons d’un sinclinal entre el coll del Llamp i la serra Gelada litoral.
Població: 
71.034 h
[2009]
Extensió: 
39 km2

Des dels pendissos del puig Campana se succeeixen serres, ondulacions i pla, amb afloraments cretacis i eocènics. El bloc de serra Gelada (432 m) és un flanc d’anticlinal, mig enfonsat en la mar, que té als extrems la badia d’Altea i la badia de Benidorm . La cara que mira a la mar —penyes d’Arabí— és una sèrie contínua de falles que l' illot de Benidorm (situat a 3 milles de la costa, enfront del centre de la badia del mateix nom) prolonga al sud-oest. La població, que passà més d’un segle d’estancament o de decadència demogràfica, registrà un màxim al final del s. XIX, abans de les grans emigracions al nord d’Àfrica i de la crisi de producció de panses. La pesca havia tingut una certa importància per als almadravers, que monopolitzaren fins el 1950 les instal·lacions espanyoles i nord-africanes. El sòl es distribueix en 936 ha de conreu, repartides en 293 de guaret, 186 ha de secà i 457 ha de regadiu, assolides gràcies al canal del riu d’Algar. Tant al secà com al regadiu destaca l’ametller; el garrofer i els cítrics tenen importància al secà i al regadiu, respectivament.

Benidorm ha esdevingut la capital turística del País Valencià. L’arrencada fou iniciada el 1950, amb un fort accent madrileny i mesocràtic, que ha cedit la preeminència a alemanys, francesos i escandinaus. El creixement ha estat espectacular fins el 1975, en què ha passat a ésser més suau. Avui és una ciutat vinculada exclusivament al turisme (85% de la població activa treballa als serveis), i en menor grau a la construcció (9% de la població activa), que ha ampliat l’àrea urbana cap a l’interior, i al llarg de la costa, amb un fort predomini dels edificis alts que li donen un aspecte d’aglomeració que no tenen els altres nuclis turístics pròxims (Altea, la Vila Joiosa). Té 140 hotels (31.000 places) i 7 càmpings (2.200 places).

Benidorm El parc de l’Aigüera
© Fototeca.cat
La vila (65 921 h agl [2006], benidormers ; 12 m alt.), al centre de l’extens areny de la badia, s’assenta sobre un turó nummulític, soscavat actualment per les ones, que divideix la platja. La vila vella, formada de petits carrerons, ha estat conservada i respectada, però és totalment desbordada, a llevant i a ponent, per la nova caseria ( buildings , blocs d’apartaments i hotels). Hi ha les ruïnes d’un castell fortificat per Antonelli, enginyer militar al servei de Felip II. Bernat de Sarrià havia donat la vila ja el 1322 a l’infant Pere, fill de Jaume II, el qual concedí el 1325 la carta de poblament. Formà part de la baronia de Polop. Al segle XVIII augmentà notablement la població (de 80 h al començament del segle passà a uns 2 500 el 1790), dedicada plenament a la pesca. El port, acabat el 1957, és exclusivament pescador i esportiu; amb tot, el barri del Camp, de pescadors, a la platja de Ponent, ha desaparegut. El terme enclou la zona residencial de Coblanca i els barris i les caseries de les Foietes , el Racó de l’Oixracó de l’Oix [el Racó de l’Oix] , la Foiamanera , Fluixà , Almafrà , Armanello i Sanç i el poblat ibèric del tossal de la Cala .

Col·laboració: 
VMR
Llegir més...