i Benifaió | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Benifaió

Nom antic deBenifaió d’Espioca, Nom antic deBenifaió de Falcó
Benifaió
© Fototeca.cat
Municipi de la Ribera Alta, al límit amb l’Horta.
Població: 
12.204 h
[2009]
Extensió: 
20 km2

El regadiu (1 632 ha) ocupa la major part del terme (81%), i aprofita l’aigua de diverses fonts i pous, a més de la séquia reial del Xúquer; produeix cítrics, fruiters i tot tipus d’hortalisses. El secà es redueix al conreu del garrofer. Les terres de conreu, molt repartides, són conreades en un 80% pels propietaris i la resta per arrendataris. Hi ha granges avícoles. El sector primari ocupa encara un 24% de la població activa. Té indústries alimentàries, de material de construcció, de mobles i la tradicional indústria del vímet (coves i cadires). El sector secundari arriba al 29% dels actius del municipi. Hi ha estació del ferrocarril de València a Xàtiva. La població, que era de 4 257 h el 1900, ha augmentat ininterrompudament, fins a assolir 8 409 h el 1965. La vila (11 758 h agl [2006]; 19 m alt.) fou una antiga alqueria islàmica que Maria Lladró de Vidaura comprà el 1348. La senyoria pertangué als Jofré, i després als Falcó. L’església parroquial de Sant Pere, acabada el 1727, fou decorada per Vicent López i per Josep Cotanda. Dins el terme hi ha la torre de Mussa.

Col·laboració: 
RPC / PBA
Llegir més...