i Benillup | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Benillup

Nom antic deBenillup de Fenollar
Municipi del Comtat, a la vall de Travadell, en un terreny accidentat pels contraforts orientals de l’alt de la Capona i els occidentals de la serra de l’Almudaina.
Població: 
99 h
[2009]
Extensió: 
3 km2

Hi neixen els barrancs de Caraite i del Sofre, afluents del riu d’Alcoi per la dreta, que actuen de col·lectors d’aigües. Hom conrea el 55% del terme, amb predomini absolut del secà (210 ha) sobre el regadiu (3 ha). Els conreus més estesos són el d’oliveres (51,9% de la terra conreada) i de cereals (40,9%), seguits del d’ametllers (3,7%) i la vinya (1,9%). La terra de conreu és bastant repartida, i predomina l’explotació directa (77% de l’àrea conreada) i la parceria. La població ha minvat en un 70% del 1900 al 1970, a causa de l’emigració. El poble (94 h agl [2006], benillupers ; 365 m alt.) comprèn tota la població del municipi. Lloc de moriscs, el 1609 era habitat per 37 famílies. Fou senyoria dels Fenollar (s XVII), i després, dels comtes de Ròtova. L’església parroquial (Mare de Déu del Roser) havia estat annexa de la de Benimarfull des del 1574.

Col·laboració: 
PBA
Llegir més...