Es llicencià en dret a Oxford el 1772. Procedent d’una família tory, evolucionà des de la crítica de la concepció whig (Fragment on Government, 1776) fins a l’acceptació del radicalisme democràtic. Entrà a la lliça política el 1808 i propugnà la implantació d’un sufragi gairebé universal. Participà en l’elaboració de les lleis del país, particularment en la modificació de les anomenades lleis sobre pobres (Poor Laws), i influí en la reforma de lleis penals i processals de diversos països. Dugué a terme la seva obra com a economista del 1786 al 1804, però aquesta restà en gran part inèdita fins a la seva mort. Adscrit al pensament liberal d’Adam Smith, la seva originalitat prové de la formulació d’un programa de política econòmica que preveu l’acció estatal a fi d’obtenir una major igualtat de rendes, una limitació dels preus del blat, una seguretat social per als pobres i una progressiva fiscalització sobre les herències i els monopolis, per la qual cosa ha estat considerat l’economista pràctic de la Revolució Industrial. La seva concepció filosòfica es basa en el principi hedonista de la felicitat més gran possible per al major nombre d’homes, com a fi ètic suprem dels homes individuals i de la societat humana. Bentham té en compte una jerarquia de valors, més aviat puritana, i l’aspecte social de la qüestió, que demana l’harmonització dels interessos individuals en la societat. Aquesta doctrina, anticipada per Thomas Hobbes i Francis Hutcheson, influí sobre James Mill i Joan Stuart Mill. La influència de Bentham, amb tot, fou exercida més en el terreny jurídic, polític i econòmic que no pas en el filosòfic. Les seves obres principals són Defence of usury (1787), An Introduction to the Principles of Moral and Legislation (1789), Théorie des peines et des récompenses (1811), Handbook of Political Fallacies (1824), Manual of Political Economy (1825) i Deontology (1834).