i Bienni Negre | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Bienni Negre

història hist
Nom amb el qual és designat el període de la Segona República Espanyola comprès entre les eleccions legislatives del novembre del 1933, que donaren una majoria a la dreta, enfront d’una esquerra dividida, i les eleccions del 16 de febrer de 1936, en què triomfà el Front Popular.

El període és caracteritzat per la coalició governamental formada pels republicans d’Alejandro Lerroux i els elements majoritaris en el parlament de la CEDA, que practicà una política reformista de l’anterior legislatura de centreesquerra. Algunes de les lleis promulgades anteriorment foren modificades, suspeses o anul·lades de fet. La reforma agrària fou interrompuda, i una moderada reforma preconitzada pel ministre demòcrata-cristià, Manuel Giménez Fernández, fou combatuda pels grans propietaris agrícoles. Molts salaris foren reduïts a la quantia d’abans de la proclamació de la república i nombrosos camperols foren acomiadats. El fet que al Principat de Catalunya continués en el poder el govern autònom de la Generalitat, de significació esquerrana, originà una tensió creixent entre aquest govern i el govern central de Madrid, de centredreta. Les eleccions municipals catalanes confirmaren la victòria dels republicans d’esquerra al Principat, on la Generalitat continuà la seva política reformista, especialment amb l’aprovació de la llei de Contractes de Conreu , que el tribunal de garanties constitucionals declarà inconstitucional, a demanda del govern central, i que el parlament català tanmateix tornà a aprovar. Aquests fets determinaren que el Principat de Catalunya durant aquest període fos denominat “el baluard de la República”. La insurrecció de l’octubre del 1934 a Catalunya i a Astúries, amb la repressió que se'n seguí, accentuà encara més el caràcter reaccionari del govern central. Com a conseqüència d’aquesta insurrecció, l’Estatut d’Autonomia de Catalunya fou suspès, i hom n'intentà la modificació i àdhuc l’anul·lació. El govern de la Generalitat, empresonat i condemnat, en lloc d’ésser substituït per un nou govern autònom designat pel parlament de Catalunya, fou substituït per un governador general, nomenat pel govern central. L’escàndol de l’anomenat escàndol de l’Estraperlo contribuí també al desprestigi d’aquell període.

Col·laboració: 
JBe
Llegir més...