i Manuel Blancafort i de Rosselló | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Manuel Blancafort i de Rosselló

música mús
Compositor.
la Garriga, Vallès Oriental, 1897 — Barcelona, 1987

Deixeble de Joan Lamote de Grignon. Les seves primeres obres daten del 1915. Amb l’estrena, a París, per Ricard Viñas, de Parc d’atraccions es donà a conèixer mundialment. Seguiren obres diverses, entre les quals Matí de festa a Puiggraciós, estrenada al Liceu el 1929, i Les ombres perennes, interpretada en el XIV Festival de la SIMC (Barcelona, 1936). Després del 1940 abordà, amb igual fortuna, la gran forma simfònica: Concerto omaggio (1944), Concert ibèric (1946), Simfonia en mi (1950, premi Barcelona), Rapsòdia catalana (1953; premi Ciutat de Barcelona, 1966) i la suite simfònica Evocaciones (1969). És autor d’un gran nombre de cançons amb acompanyament de piano o altres instruments i de dos quartets de corda. Amb la Cantata a la Verge Maria (sis estampes simfonicovocals), guanyà el primer premi de l’Orfeó Català (1965), que l’estrenà el 1968.

Col·laboració: 
MLlM
Llegir més...