i Matteo Maria Boiardo | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Matteo Maria Boiardo

poètica poètica
Poeta italià.
Scandiano, Emília, 1441 — Reggio de l'Emília, 20 de desembre de 1494

Escriví, en llatí, Carmina de laudibus Estensium i deu èglogues al·legòriques; traduí a l’italià obres de Corneli Nepos, Xenofont i Heròdot, i redactà Timone, adaptació teatral d’un diàleg de Llucià, i Istoria Imperiale, seguint les cròniques de Riccobaldo. La seva fama es basa, però, en dues obres: el cançoner Amorum libri tres, el millor recull líric italià del s XV, el més càlid i sincer, bé que convencional en l’estructura i els temes (motius petrarquescs, clàssics, etc), i l’obra cabdal Orlando innamorato , poema cavalleresc en octaves, les dues primeres parts del qual foren publicades el 1483. Aquesta darrera obra fou traduïda al castellà per Francesc Garrido (1577).

Llegir més...