Estudià als seminaris de Vic i Barcelona, però es dedicà a activitats comercials. Col·laborà a En Patufet i a L’Escena Catalana, i participà habitualment en certàmens poètics. L’any 1907 se n’anà a Buenos Aires, on impulsà diverses revistes catalanes, en les quals també col·laborà. Promogué també la celebració dels jocs florals locals, fou president del Casal Català (1917) i presidí la delegació de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana. El 1919, amb la composició L’etern poema guanyà la flor natural als Jocs Florals del Casal Català de Buenos Aires. La col·lecció “Lectura Popular” li edità el volum Poesies. Fundà una filial de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat.