Centre comercial d’una regió agrícola fèrtil i ben explotada, i nucli industrial molt desenvolupat (metal·lúrgia, material ferroviari, motocicletes, mecànica de precisió, productes farmacèutics). Centres d’ensenyament superior: Università degli Studi, fundada al segle XI, i la Bologna Center School of Advanced International Studies of the Johns Hopkins University, fundada el 1955. És un nus de comunicacions, situat en una posició clau entre el nord i el centre d’Itàlia: ferrocarril, autopistes i aeroport internacional. És seu arquebisbal.
Monuments de Bolonya
Ciutat d’interès artístic, en són característiques les torres inclinades dels Asinelli i Garisenda (segle XII). A la Piazza Maggiore hi ha la basílica, inacabada, de San Petronio (segles XIV-XVII), el palau municipal (grup d’edificis d’èpoques diverses) i el palau del Podestà (segles XIII i XV).
Cal citar també les esglésies monàstiques de San Domenico (segle XIII) i San Francesco (segle XIII), el conjunt arquitectònic de Santo Stefano (segles XI-XIII), el Palazzo della Mercanzia (segles XIV i XV) i la font de Neptú (1566), obra de Giambologna. És interessant el Teatro Comunale, acabat el 1768. El Museo Civico, entre d’altres objectes, conserva restes de necròpolis etrusques de la cultura vil·lanoviana. La Pinacoteca Nazionale conté un fons importantíssim de pintura emiliana.
La Piazza Maggiore de Bolonya, amb la font de Neptú al fons i l’ajuntament a l’esquerra
© JoMV
La ciutat té una important tradició cultural, iniciada amb l’establiment de la universitat, que fou la primera i la més important, juntament amb la de París, de tot Europa. Bolonya esdevingué nucli cultural i focus d’atracció d’estudiants de tots els països —amb col·legis propis— i assolí el màxim d’esplendor als segles XII i XIII (Università degli Studi).
Hi ha indicis de població des de l’edat del ferro amb els vil·lanovians, que prenen el nom d’un jaciment pròxim a la ciutat. Fundada pels etruscs, que la convertiren en la capital de la plana del Po i l’anomenaren Felsina, fou aviat conquerida pels bois (350 aC), i restà sota llur domini fins el 189 aC, que esdevingué una colònia romana amb el nom de Bononia. Després d’haver pertangut a l’exarcat de Ravenna, esdevingué una ciutat lliure al segle XII. La sobirania sobre Bolonya fou disputada per una sèrie de famílies, principalment entre els Bentivoglio i els Visconti de Milà. Al segle XV caigué sota el domini dels Bentivoglio i hi restà fins el 1506, que Juli II la prengué a Joan II Bentivolglio i la incorporà als estats pontificis, tot conservant, però, l’autonomia de la república. Carles V hi fou coronat emperador per Climent VII l’any 1530. Del 1506 fins al 1860, que fou annexada al Piemont, Bolonya restà unida als dominis del papa, llevat de l’època de l’ocupació napoleònica (1797-1814), que formà part de la República Cispadana.