i Bonastre | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Bonastre

Vista general del poble de Bonastre (Baix Penedès)
© Fototeca.cat
Municipi del Baix Penedès, situat en una petita vall encerclada pels contraforts de la serra del Quadrell.
Població: 
657 h
[2009]
Extensió: 
25 km2

Situació i presentació

Situat a la divisòria entre el Tarragonès, l’Alt Camp i el Baix Penedès, ha estat adscrit a aquesta darrera comarca un cop separat del Tarragonès. El territori de Bonastre afronta al N amb Montferri (de l’Alt Camp) i Masllorenç, a l’E amb Albinyana, al S amb Roda de Berà, Creixell i la Pobla de Montornès (els tres termes del Tarragonès), i a l’W amb Vespella de Gaià i Salomó (també del Tarragonès). El seu relleu és essencialment muntanyós i presenta altituds superiors a 300 m. El terme és drenat pels torrents d’Hortal, de Quitèria i de Mercader.

El terme comprèn el poble de Bonastre, que n'és el cap, i les urbanitzacions de la Vinya de Bonastre (al S del poble), la Font de la Gavatxa (al S del terme) i les Moreres (tocant el poble). Travessa el municipi de S a N una carretera local que parteix de la N-340 de Barcelona a Tarragona, passa per Roda de Berà i per Bonastre, i ja fora del terme enllaça amb la carretera que permet arribar a Masllorenç i a Montferri. Hi ha altres vies menors, com les que comuniquen el poble amb Albinyana i amb Salomó.

La població i l’economia

El fogatjament dimanat de la cort celebrada a Cervera el 1359 fa constar per a Bonastre 43 focs, mentre que el de 1365-70 li assigna 64 focs, i el del 1553, 17. L’any 1718 el municipi tenia 174 h, que havien passat a 427 el 1787. L’any 1830 registrava 587 h, convertits en 604 el 1842 i en 886 el 1857. La quota màxima de població durant el segle XIX correspon, amb 918 h, a l’any 1860. A partir del 1900 el nombre d’habitants del municipi va anar disminuint progressivament; així, els 779 h del 1900 eren 676 el 1920, 529 el 1940, 451 el 1960, 284 el 1981 i 268 el 1991. Cap al final dels anys noranta s’aprecià una petita recuperació demogràfica, amb 372 h el 2001, confirmada amb el canvi de segle. El 2005 s’arribà a 494 h.

El caràcter muntanyós del territori municipal fa que la meitat del terme no sigui apte per al conreu. La superfície no conreada és ocupada per garrigars i pinedes de pi blanc. L’agricultura, amb tot, constitueix la principal activitat econòmica de la població. Els principals conreus, bàsicament de secà, són la vinya, seguida dels ametllers i les oliveres, a més d’avellaners, garrofers i arbres fruiters (sobretot presseguers). Les granges avícoles configuren una part important de l’economia. També hi ha bestiar oví i porcí.

Antigament s’havien explotat mines de ferro, de plom argentífer, pedreres calcàries i de gruix. No es documenten activitats industrials, però sí terciàries amb l’arribada de certa afluència turística, que s’ha instal·lat en residències secundàries com les de la urbanització de la Vinya de Bonastre.

El poble de Bonastre

El nucli urbà del poble de Bonastre, situat a 182 m d’altitud, tenia 396 h el 2005. Presenta un aspecte acurat i atractiu. L’església parroquial de Santa Magdalena és senzilla; va ser construïda entre el 1833 i el 1850, seguint un estil barroc classicista, damunt d’una primitiva capella romànica. L’interior és decorat amb uns esgrafiats del 1899 i posseeix diverses obres de l’arquitecte Jujol (que restaurà el temple en 1941-44), com el baptisteri i el sagrari, les quals, per elles mateixes, justifiquen una visita a Bonastre. El sagrari, una de les millors obres de Jujol, estigué retirat en unes golfes de l’església fins el dijous sant del 1968, en què serví d’urna del monument. Cal destacar també a Bonastre la Casa Fontanilles (1853), amb esgrafiats a la façana, i la casa del Delme, la més antiga del poble (ha estat restaurada), on es recollien els delmes del monestir de Sant Cugat i les primícies de l’església. Hi ha també la casa on va estiuejar Pau Casals i la seva família. El nucli urbà del poble s’ha vist ampliat vers el nord amb la creació de la urbanització de les Moreres.

La festa major de la població s’escau pel juliol i es fa en honor de santa Magdalena. La festa major petita, de santa Quitèria, es fa el maig. Des del 1988, durant les festes surten els aguilots (figures de cartó pedra).

La història

L’any 1177, Bonastre pertanyia a Bernat de Papiol, el qual, un any més tard, en va fer donació al monestir de Sant Cugat del Vallès. Pere III declarà Bonastre incorporat a la corona després de fer la lluïció i redempció de la jurisdicció que posseïa l’abat de Sant Cugat, però al segle XVII el monestir encara retenia la senyoria. Al segle XIX els habitants de Bonastre es manifestaren partidaris dels moviments absolutistes. El 1822 l’elevat nombre de partides absolutistes que es movien pel Baix Penedès i la divisòria entre l’Alt Camp i el Tarragonès, i que, entre altres accions, havien enderrocat les làpides de la Constitució de Salomó i Creixell, determinà les autoritats de Tarragona a disposar la sortida d’una expedició de càstig composta per soldats i milicians de Tarragona, Reus, Valls, Altafulla i Torredembarra. Els expedicionaris feren nit el dia 4 de maig repartits entre Altafulla i Torredembarra i l’endemà al matí sortiren distribuïts en dues divisions. La primera, comandada pel reusenc Josep Gayà i composta per la milícia de Reus, Valls i Torredembarra, marxà sobre Bonastre, mentre que la segona prengué el camí de la Bisbal del Penedès. Davant l’arribada dels milicians, Bonastre quedà desert ja que els seus habitants es retiraren a les altures properes. Quan la milícia sortí de la població li feren cara les partides absolutistes situades pels voltants. El combat fou negatiu per als liberals, als quals no restà altra solució que la retirada i encara amb pèrdua de la vida per part de catorze milicians.

Col·laboració: 
JMRe
Llegir més...