i Francesc Bonifaç i Massó | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Francesc Bonifaç i Massó

escultura escult
Escultor, net de Lluís Bonifaç i Sastre, amb qui estudià.
Valls, Alt Camp, 1735 — Tarragona, Tarragonès, 1806

Després s’establí a Tarragona, on l’any 1759 traçà els plans i els dibuixos del circ i de l’amfiteatre romans, que serviren de base per a estudis arqueològics posteriors. Executà un gran nombre d’imatges i de retaules, entre d’altres, Sant Francesc de Paula, a Sant Martí de Maldà (1762); Sant Crist, per al Morell (1766); Ester i Abigail, per al cambril de la Misericòrdia, de Reus (1772), que havia fet el seu germà Lluís; els retaules de Sant Isidre, Sant Roc i Sant Pelegrí, per a la seu de Lleida (des del 1775 al 1785); i el magnífic retaule major dels carmelitans de Vilanova i la Geltrú (1795). Entre les obres de cronologia incerta, cal citar els retaules de Sant Oleguer i de Sant Agustí, a la seu tarragonina; el de Santa Rosalia, a Torredembarra; d’altres per a la Cartoixa d’Escaladei, i la llitera per a la Mare de Déu d’Agost, a Valls. L’any 1771 havia estat nomenat acadèmic de mèrit de l’Academia de San Fernando, de Madrid. El seu art correspon a l’últim període del Barroc, influït pels corrents acadèmics.

Col·laboració: 
CMB
Llegir més...