i Isidre Bonsoms i Sicart | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Isidre Bonsoms i Sicart

bibliografia bibliog
Bibliòfil.
Barcelona, 1849 — Valldemossa, Mallorca, 1922

Residí a Berlín, Viena, París i Londres. En aquests anys inicià la seva biblioteca, llegada després a l’Institut d’Estudis Catalans, i formada per la col·lecció cervantina, cèlebre universalment, la de fullets i opuscles històrics catalans, amb més de 5 000 exemplars dels s. XVI al XIX, fonamental per a la història de Catalunya (col·lecció anomenada “Fullets Bonsoms”), i una de caràcter literari i bibliogràfic, amb obres castellanes anteriors a Cervantes i de contemporànies (llibres de cavalleries, cròniques, novel·les) i algunes rareses bibliogràfiques, com l’únic manuscrit conegut de la traducció catalana del Decamerón i l’exemplar únic de la traducció castellana del Tirant lo Blanc (1551). En agraïment a aquesta donació, l’Institut d’Estudis Catalans creà el premi Isidre Bonsoms, d’estudis cervantins. Ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres el 1907 amb un discurs sobre La edición príncipe del Tirant lo Blanch (1907). Col·laborà en l’edició d'Iconografía del Quijote (1905).

Col·laboració: 
PBB
Llegir més...