Vida i obra
Fill de Joan de Borja i Enríquez i de Joana d’Aragó (filla d’Alfons d’Aragó, bastard de Ferran II). Educat a Saragossa prop del seu oncle l’arquebisbe Joan d’Aragó, fou després patge de Caterina d’Àustria, germana de Carles V. Quan Caterina esdevingué reina de Portugal, passà al servei de Carles V, el 1528, des d’on desplegà una brillant activitat cortesana i militar.
El 1529 es casà amb Elionor de Castro, portuguesa, dama de l’emperadriu Isabel de Portugal. El 1530 nasqué llur hereu i successor Carles, i fou nomenat primer marquès de Llombai. El 1536 prengué part en la guerra de Provença i assistí a la mort de Garcilaso de la Vega a Frejús.
Morta l’emperadriu el 1539, Francesc recordà sempre aquesta data al seu diari espiritual. N’acompanyà el cadàver a Granada, on fou enterrada després d’un sermó de Juan de Ávila, que degué impressionar-lo. Aquell mateix any fou nomenat lloctinent de Catalunya, on s’esforçà a reprimir el bandolerisme, a fortificar Barcelona i a remeiar, ja abans de Trento, els desordres eclesiàstics. Es mantingué en el càrrec fins al 1543. A Barcelona conegué els primers jesuïtes, Antonio de Araoz (nebot d’Ignasi de Loiola) i Pierre Favre. La correspondència oficial d’aquesta època, escrita en gran part en català, resta encara inèdita. Mort el seu pare (1542), n’heretà el ducat de Gandia.
Carles V el nomenà (1543) majordom de Maria de Portugal, muller del príncep Felip, però no arribà a exercir aquest càrrec perquè la reina Caterina no acceptà, com a cambrera major de la seva filla, Elionor de Castro, pel seu caràcter difícil.
Instal·lat a Gandia, després de la mort de la seva muller el 1546, reorganitzà i ordenà els seus estats, i el mateix 1546 hi fundà el primer col·legi de jesuïtes del món. El 1548 feu la seva professió solemne, bé que encara secreta. Doctorat en teologia a Gandia el 1550, redactà, en català, el seu testament, i se n’anà cap a Roma. Celebrà la primera missa a Loiola el 1551, i renuncià al cardenalat que li oferia el papa a petició de l’emperador. El 1554 assistí a Tordesillas la reina Joana la Boja a la seva mort, i en 1557-58, a Yuste, visità tres vegades Carles V, del qual fou marmessor.
Comissari dels jesuïtes a Espanya, fou vicari general (1562-64), assistent d’Espanya (1564-65) i tercer general (1565-72). Creà nombrosos col·legis a Europa, i inicià les missions de Florida, el Perú i Mèxic.
Deixà un seguit d’escrits espirituals en llatí i castellà, de gran intimitat, en un estil remarcablement expressiu, entre els quals destaquen: Seis tratados (1548) i Obras (1644), Opera Omnia (1675), Obras (1882) i Tratados espirituales (1964) —publicats posteriorment—.
Com a compositor escriví una missa a quatre veus, diversos motets, el salm 118, cuatros i cantadas.
Beatificat per Urbà VIII el 1624 i canonitzat per Innocenci X el 1671. La seva festa se celebra el 3 d’octubre.
Bibliografia
- Batllori, M.: Les reformes religioses al segle XVI (Obra completa, VI). València, Tres i Quatre, 1996, p. 90-99.
- Benítez i Riera, J.M.: Jesuïtes i Catalunya: fets i figures. Barcelona, PAM, 1996, p. 33-48.
- Dalmases, C. de (ed.): Tratados espirituales de San Francisco de Borja. Barcelona, Juan Flors, 1964.
- Dalmases, C. de: El padre Francisco de Borja. Madrid, Biblioteca de Autores Cristianos, 1983.
- García Hernán, E.: Francisco de Borja, Grande de España. València, Institució Alfons el Magnànim. (1999)
- Pons Fuster, F.: “El mecenazgo cultural de los Borja de Gandía: erasmismo e iluminismo”. Estudis, 21, p. 23-43. (1995).