i Maria Lluïsa Borràs i Gonzàlez | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Maria Lluïsa Borràs i Gonzàlez

història hist i art art
Historiadora i crítica d’art.
Barcelona, Barcelonès, 1931 — Palafrugell, Baix Empordà, 23 de gener de 2010

Dedicada a l’estudi i a la divulgació de l’art contemporani, col·laborà en diverses publicacions catalanes i estrangeres, i fou crítica d’art a Destino i La Vanguardia . Fou professora de la Universitat Autònoma de Barcelona (1970-74) i de l’escola Eina i secretària general de la Fundació Joan Miró (1971-75). Realitzà el muntatge de diverses exposicions (Maillol, Gargallo, Matisse, etc). Catedràtica de llengua i literatura franceses de la Universitat Autònoma de Barcelona (1982), d’entre les seves publicacions és especialment remarcable la seva tesi doctoral sobre Francis Picabia (1985), obra bàsica per a la comprensió del Dadaísme i que situà aquest artista en una categoria de primer ordre. Publicà també, entre d’altres, els llibres Le poète Artur Cravan (1977), Sert, arquitectura mediterrània (1975), Rencontres de G. Buffet (1977), Coleccionistas de arte en Catalunya (1985) i Ramon Pichot (1997). Juntament amb el seu exmarit Francesc Vicens impulsà la creació de la Fundació Miró, de la qual fou secretària general i membre del comitè executiu del patronat, i també del de la Fundació Joan Brossa. Fou membre de l’Academia de Belles Arts de Sant Jordi i el 2004 rebé la Medalla d’Or al Mèrit Cultural de l’Ajuntament de Barcelona.

Llegir més...