i Antoni Borrell i Soler | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Antoni Borrell i Soler

dret dr
Advocat i jurista.
Barcelona, 1864 — Barcelona, 1956

Estudià dret a Barcelona, però es dedicà més a les qüestions doctrinals que no pas a l’exercici de la professió. S'orientà, primerament, cap a les matèries penals ( El delito de infanticidio , 1894), tot i que ben aviat s’interessà pel dret civil català, especialitat en la qual ha estat reconegut mestre. El 1903 l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona premià el seu treball El Codi civil a Catalunya. Estudi crític de les sentències del Tribunal Suprem i de les resolucions de la Direcció General dels Registres . El 1904 assumí la càtedra de dret català als Estudis Universitaris Catalans. El 1907 fou elegit president de l’Acadèmia de Jurisprudència, on pronuncià, com a inaugural, una conferència sobre El dret civil com a element d’educació del poble , i fou reelegit el 1925, el 1930 i el 1955. Dissertà sobre L’enriquiment indegut dins l’ordre del dret civil i La bellesa del dret . Del 1925 al 1929 redactà la secció Miscel·lània jurídica a la Revista Jurídica de Catalunya . El 1923 publicà, en cinc volums, el tractat Dret civil vigent a Catalunya , premi Duran i Bas de l’Institut d’Estudis Catalans. Aquesta fou la seva gran obra de jurista, que serví d’instrument de treball indispensable per a tots els professionals fins a la promulgació de la Compilació. Fou membre de la Comissió de l’Apèndix, de la Comissió Jurídica Assessora, i el 1934 fou designat magistrat del Tribunal de Cassació de Catalunya. Els darrers anys publicà en castellà obres estimables sobre el domini i el contracte de compravenda segons el codi civil (1948 i 1952, respectivament) i un Derecho civil español (1954).

Col·laboració: 
EJa
Llegir més...