i Jacques Bénigne Bossuet | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Jacques Bénigne Bossuet

retòrica ret, literatura lit i història eclesiàstica hist ecl
Eclesiàstic, escriptor i orador francès.
Dijon, Borgonya, 27 de setembre de 1627 — París, 12 d’abril de 1704

Bisbe de Condom, Gascunya (1669-71) i de Meaux (1681-1704), s’encarregà de l’educació del delfí, fill de Lluís XIV (1670-78), i fou membre de l’Académie Française (1671). Intervingué enfront del quietisme de Fénelon. Mantingué contactes amb Leibniz i afrontà el jansenisme. Entre les seves obres destaquen Exposition de la doctrine de l’Église catholique (1671), Discours sur l’histoire universelle (1681) i Histoire des variations des Églises protestantes (1688). El seu cartesianisme filosòfic apareix en el Traité de la connaissance de Dieu et de soi-même (1670). Fou el teòric de la monarquia absoluta de dret diví. Per a Bossuet la immutabilitat és el signe més clar de la legitimitat dels poders establerts, el canvi i l’error es confonen, i la tradició és la base més segura de l’ordre. Influït, en part, per sant Agustí, cregué en un determinisme històric guiat per la Providència. En economia es decantà cap al mercantilisme. Les seves concepcions polítiques el portaren cap al gal·licanisme (Declaratio cleri gallicani, 1682), però adoptà en aquest sentit posicions moderades. La seva obra política més important és Politique tirée des propres paroles de l’Écriture Sainte (1709).

Col·laboració: 
JBa / LlF
Llegir més...