Brigades Internacionals

Unitats militars integrades per voluntaris estrangers que lluitaren a favor dels republicans durant la Guerra Civil Espanyola de 1936-39.

Atesa la política de no-intervenció dels estats democràtics, els reforços internacionals en l’exèrcit republicà foren el resultat exclusivament de compromisos personals amb la lluita a favor de la República i contra el feixisme. Aquesta inhibició (sancionada oficialment com a prohibició dels ciutadans d'aquests països a prendre part en el conflicte a partir del 1938) contrasta amb el suport actiu (obviant, a més, totes les convencions internacionals) al bàndol dels revoltats dels règims feixista italià i nazi alemany, així com també de la dictadura salazarista portuguesa, en forma d’aportacions financeres, d’armament i efectius dels exèrcits regulars.

No tots els voluntaris estrangers que feren costat a la República foren reclutats per les Brigades Internacionals. Anteriorment a la creació de l’organització, activistes d’esquerres ja s’havien incorporat a títol individual a les forces republicanes. Entre aquests voluntaris hi havia jueus perseguits pel règim nazi i militants d’esquerra antifeixista, com André Malraux, el qual, tanmateix, posteriorment s’incorporà a les Brigades. El grup més nombrós es formà al juliol del 1936 amb participants en l’Olimpíada Popular de Barcelona, enquadrats en les centúries Thaelmann, alemanya, Gastone Sozzi i Giustizia e Libertà, italianes, Commune de París, francobelga, i Tom Mann, anglesa. Un nombre més reduït de voluntaris estrangers procedia de simpatitzants dels anarcosindicalistes o del POUM, com ara l’escriptor George Orwell. Tanmateix, el gruix dels voluntaris estrangers correspongué a les Brigades Internacionals, impulsades al setembre del 1936 des de la Internacional Comunista a Moscou.

El govern de la República rebutjà en un primer moment aquests reforços, però els acceptà després d’aprovar a Madrid, el 22 d’octubre de 1936, un projecte, patrocinat per l’especialista anglès en qüestions militars Tom Wintringham, per l’ambaixador soviètic a Madrid, Marcel Rosenberg, i per Palmiro Togliatti, Maurice Thorez i Georgi Dimitrov. El centre de reclutament s’establí a París, amb una participació molt important del Partit Comunista Francès, i fou dirigit pel croat Josip Broz —el futur mariscal Tito— i l’italià Giulio Cerreti. El centre d’instrucció militar fou establert a Albacete, on es concentraren els primers contingents arribats de diversos països europeus a mitjan octubre del 1936.

Tot i que la iniciativa de l'organització corresponia als comunistes i que entre els brigadistes hi havia un predomini de comunistes o simpatitzants comunistes, el suposat control que hi exercia el Partit Comunista de l’URSS, amb l’objectiu d’implantar un règim afí a Espanya, ha estat posat en qüestió per l’orientació de la política exterior soviètica d’aquells anys, que tenia entre les seves prioritats evitar l’enfrontament amb la Gran Bretanya.

El cap militar de les Brigades Internacionals era Lazar Stern (Emilio Kléber), i exerciren el comandament suprem el francès André Marty i els italians Luigi Longo (Gallo) i Giuseppe de Vittorio (Nicoletti). L’escriptor francès André Malraux dirigí l’esquadró aeri, i el noruec Oscar Telge, els serveis sanitaris. Hi tingueren una actuació destacada l’italià Randolfo Pacciardi, que manà el batalló Garibaldi, l’escriptor hongarès Mate Zalka (general Luckács), el polonès Karel Swierezeski (general Walter) i el batalló nord-americà Abraham Lincoln. Hi participaren combatents de més de 50 països de tot el món, amb un total d’uns 35.000 homes al llarg de la guerra, organitzats en 15 brigades, una tercera part dels quals moriren en combat. Els principals contingents foren francesos (10.000 voluntaris), italians (2.500), belgues, balcànics, anglesos, canadencs i nord-americans. Intervingueren eficaçment en la defensa de Madrid (novembre del 1936) i a les batalles d’El Jarama, Brunete, Belchite, Terol i, finalment, a l’Ebre.

El govern republicà, en compliment de la resolució de la Societat de Nacions de l’1 d’octubre de 1938, n'ordenà la retirada, bé que restaren a Catalunya, fins al febrer del 1939, alguns petits contingents. L’acte de comiat, molt espectacular, tingué lloc a Barcelona el dia 15 de novembre de 1938. Per l’experiència militar d’alguns de llurs membres i per llur entusiasme foren una valuosa aportació a la causa republicana. Destacats militants i intel·lectuals d’esquerra, com Simone Weil, Pietro Nenni, Paul Robeson, David Alfaro Siqueiros o els esmentats George Orwell, Luigi Longo, Josip Broz i André Malraux en formaren part o hi estigueren d’una manera o altra vinculats. El 1995 el govern socialista oferí la ciutadania espanyola als brigadistes supervivents. El 2006, la Generalitat de Catalunya reté un homenatge institucional a les Brigades Internacionals.