i Pieter Bruegel | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Pieter Bruegel

Sobrenom amb el qual era conegutel Vell, Pieter Brueghel
Pintura
Sobrenom amb el qual era conegutel Vell, Pieter Brueghel
Paisatge, de Pieter Bruegel, el Vell
© Corel Professional Photos
pintura pint
Pintor flamenc, dit Bruegel dels Pagesos.
Breda?, Brabant Septentrional, aprox. 1525 — Brussel·les, 1569

Pont d’enllaç entre l’època gòtica i la barroca dins la pintura flamenca, representa una reacció contra el rafaelisme, car, si d’una banda presenta trets renaixentistes, de l’altra imposa una temàtica interessada pel poble flamenc i la natura que l’envolta, la qual cosa definí aquesta escola en el futur. Entre el 1552 i el 1554 féu un viatge per terres de França i d’Itàlia, plasmat en diverses obres, essencialment dibuixos, com La muntanya Martinswand (Kupferstichkabinett, Berlín) i La vista de Waltersburg (Bowdoin College Museum of Fine Arts, Brunswick, EUA). El 1555 dibuixà, per tal de gravar-los, una sèrie de quadres de Hieronymus Bosch, que influí fortament en ell. L’activitat pictòrica de Bruegel començà amb obres com Combat entre el Carnaval i la Quaresma i Jocs de nens (ambdós al Kunsthistorisches Museum, Viena, 1559-60); però des del 1560 es dedicà plenament a la pintura i féu la majoria dels seus quadres, com La caiguda d’Ícar (1562) (Musées Royaux des Beaux-Arts, Brussel·les); entre el 1563 i el 1564, El triomf de la Mort (Museo del Prado, Madrid), L’adoració dels Reis (National Gallery, Londres) i La pujada al Calvari (Kunsthistorisches Museum, Viena); del 1565 és la sèrie de quadres referents als mesos: Caçadors en la neu, La tornada del ramat i El dia núvol (tots tres al Kunsthistorisches Museum, Viena) i La sega (Metropolitan Museum, Nova York); entre el 1566 i el 1567 sobresurten algunes obres de temàtica bíblica, com La matança dels Innocents (Kunsthistorisches Museum, Viena); del 1568 hi ha un preludi dels futurs quadres de gènere, en El banquet nupcial i La dansa dels pagesos (ambdós al Kunsthistorisches Museum, Viena), juntament amb un record fidel de Hieronymus Bosch en El país de Xauxa (Alte Pinakothek, Munic), La paràbola dels cecs (Gallerie Capodimonte, Nàpols) i Els esguerrats (Musée du Louvre, París). El caracteritzen la indiferència a tota bellesa ideal, el sentit irònic, el fons intel·lectual i fins a un cert punt pessimista, els paisatges amplíssims, les escenes d’innombrables personatges on las masses humanes, i no l’individu, actuen com a subjecte.

Col·laboració: 
JoD
Llegir més...