Bufali

Municipi de la Vall d’Albaida, a la dreta del riu Clariana, prop de la seva confluència amb el riu d’Albaida, que travessa el terme pel sud i rep aigües del barranc de Iunda, límit meridional del terme.

Predomina l’agricultura de secà, amb conreus de cereals, garrofers, vinya i oliveres, sobre la de regadiu (hortalisses, blat), que aprofita les aigües de la font del Palomar. Les terres de conreu són explotades pels propietaris. Hi ha bestiar porcí i cabrum. El poble (202 h agl [2006], bufalitans ; 239 m alt.), sobre un turó prop del riu d’Albaida i del barranc de Iunda, formà part del marquesat d’Albaida. Lloc de moriscs, era habitat per 96 famílies el 1609. Des del 1535 fou rectoria de moriscs, amb Colata, dependent de Montaverner i parròquia independent des del 1574, dedicada a la Mare de Déu de Loreto. El municipi comprèn també l’enclavament de la Muntanya de Bufali.