i Bunyol | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Bunyol

Nom oficial del municipi deBuñol (es)
Municipi de la Foia de Bunyol, a la zona de llengua castellana del País Valencià.
Població: 
9.618 h
[2016]
Extensió: 
112 km2

El terme comprèn l’alta vall del riu de Bunyol, afluent del riu Magre per l’esquerra, i a l’oest la capçalera del riu Millars; és accidentat per la serra de Malacara (1.118 m alt.). La vegetació natural, formada per pinedes, carrascar i pasturatges, ocupa unes 7.000 ha. L’agricultura de regadiu predomina sobre la de secà; hom aprofita les aigües del riu de Bunyol i les de les nombroses fonts que hi ha al terme mitjançant séquies i basses. Els conreus principals són els de cereals, vinya, arbres fruiters i oliveres. L’explotació és majoritàriament directa. Hi ha ramaderia bovina i porcina. Al terme se situen una gran fàbrica de ciment i diverses fàbriques de paper.

La vila (9.445 h agl [2006]; 387 m alt.) és a l’esquerra del riu de Bunyol, al vessant d’un turó amb les restes de l’antic castell de Bunyol, gran fortificació musulmana, que després de la conquesta catalana adquirí nova importància per la situació fronterera amb Castella. Fou lloc de moriscs (el 1602 tenia 214 focs) i centre d’una fillola que encloïa tota la Foia de Bunyol i la vila de Torís. Els seus senyors foren comtes de Bunyol. L’església de Sant Pere fou erigida en parròquia independent de Paterna el 1574; el temple actual és obra del segle XVIII. El paisatge i les nombroses fonts de la rodalia (Bunyol ha estat anomenat emfàticament la Suïssa valenciana) n’han fet un centre tradicionalment d’estiueig de la ciutat de València i de turisme rural. Dins el terme hi ha el despoblat de Mirabonell i el barri de Las Ventas de Buñol.

El darrer dimecres del mes d’agost se celebra la festa popular de la Tomatina, que consisteix en una batalla d’una hora de durada en què els participants es llancen tomàquets com a projectils. Té l’origen en una baralla espontània entre joves el 1945, i els anys següents es repetí la batalla intencionadament fins que, els anys cinquanta, fou prohibida. Posteriorment fou permesa i se celebra des del 1959, des del 1980 organitzada per l’ajuntament, que s’encarrega de la provisió de tomàquets. Aconseguí una gran difusió a partir de la dècada de 1990, i aplega diversos milers de persones, la majoria visitants. El 2002, la Tomatina de Bunyol fou declarada festa d’interès turístic internacional.

Col·laboració: 
TLlC
Data de revisió: 
2017-08-30
Llegir més...