Jesuïta (1854), ensenyà química (1859-63) a l’Havana. Tornà a Catalunya, i el 1875 fundà a Calella la congregació de les Serves de Sant Josep, comunitat aprovada el 1900 amb el nom de Filles de Sant Josep, dites popularment butinyanes o josefines. Escriví obres religioses —Les migdiades del mes de maig (1871) i el devocionari Joia del cristià (1882)— i un drama, La venjança del Martre (1871).