i Manuel de Cabanyes i Ballester | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Manuel de Cabanyes i Ballester

Manuel de Cabanyes i Ballester Retrat al pastel per Sinibald de Mas (1830)
© Fototeca.cat
poètica poètica
Poeta preromàntic en llengua castellana.
Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1808 — Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1833

Estudià a Cervera i es llicencià en dret a Saragossa. La primera poesia que publicà fou Oda a Doña María Josefa Amalia, reyna de España (1828). Influït per Horaci i Alfieri, escriví Preludios de mi lira (1833), recull de dotze poemes que foren elogiats per Manuel Milà i Fontanals i Menéndez Pelayo i que influïren en Costa i Llobera. Basculant entre les formes clàssiques i romàntiques, fou conscient d’escriure en una llengua apresa, l’expressió de la qual li resultà dura i afectada, llatinitzant i una mica arcaica. Una certa constant de pessimisme i l’exaltació de la seva individualitat el situaren ja en el preromanticisme. Altres obres seves són el poema Cántico nupcial (1833), la traducció en vers del conte Belfagor Arquidiablo (1839) de Maquiavel i de Las noches (1832) de Compagnoni, aquest en col·laboració amb Roca i Cornet. Alguns treballs inèdits, com Historia de la Filosofía , la tragèdia Mirra d’Alfieri, i Pensamientos sueltos , foren publicats dins Producciones escogidas (1858). Morí de tuberculosi.

Col·laboració: 
FMLA / JRV
Llegir més...