i Just Cabot i Ribot | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Just Cabot i Ribot

literatura lit
Periodista i escriptor.
Barcelona, Barcelonès, 4 de maig de 1899 — París, 25 de febrer de 1961

El 1922 inicià la seva carrera periodística. Fou redactor de L’Esport Català (1925), redactor en cap de La Publicitat (des del 1929) i director del setmanari Mirador (1932-36). Esperit crític i mordaç, la seva obra, no gaire extensa, sobresurt per la concisió, la claredat i l’agudesa. Molt vinculat a l'Ateneu Barcelonès, fou membre del jurat dels premis Joan Crexells (1928-32) i Narcís Oller (1938). Defensà la necessitat de fomentar la novel·la catalana. Exiliat a París el 1939, regentà una llibreria fins a la seva mort i col·laborà a la Revista de Catalunya i a Catalònia. És autor del primer volum d’Els iniciadors de la Renaixença (1928) i d’alguns assaigs sobre Honoré de Balzac, Gabriele D’Annunzio, Auguste Villiers de l’Isle-Adam i Alí Bei. També traduí H.G. Wells, Robert Louis Stevenson, Joseph Kessel, Stendhal, George Sand, Fiodor Dostoievski i fragments de les memòries de Giacomo Casanova. El 2008 fou publicada la seva correspondència a l’exili.

Data de revisió: 
2016-05-04
Llegir més...