i Michalis Cacoyannis | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Michalis Cacoyannis

Grec Μιχάλης Κακογιάννης (el)
Grec Μιχάλης Κακογιάννης (el)
cinematografia cin
Realitzador de cinema grec.
Limassol, Xipre, 11 de juny de 1922 — Atenes, 25 de juliol de 2011

El 1939 anà a Londres a cursar estudis de dret. Durant la Segona Guerra Mundial produí programes en grec per a la BBC i s’interessà pel teatre i el cinema. Es formà a l’escola de l’Old Vic Theatre. En tornar a Atenes, inicià la seva carrera cinematogràfica, que bàsicament inclou obres de base nacional, del teatre clàssic i de caire popular: Kiriakatikó Xýpnima (‘Desvetllar de diumenge’, 1953),  guanyà la Palma d’Or de Canes. Seguiren Stella (1955), Globus d’Or a la millor pel·lícula estrangera (1956), To koritsi me ta mavra (‘La noia de negre’, 1956), To telefteo psemma (‘L’última mentida’, 1957), Eroica (1960), la coproducció italiana Il Relitto (1961), i Elektra (1962), que guanyà el Gran Premi del Jurat del Festival de Canes (1962) .

El 1964 s’estrenà el seu gran èxit Zorba the Greek (1964), basada en la novel·la Alexis Zorbas de Nikos Kazandzakis, amb Anthony Quinn com a protagonista i projectà a la fama internacional Irini Papàs. Una de les seqüències, la dansa del protagonista acompanyat per la banda sonora de Mikis Theodorakis, esdevingué especialment famosa. Seguiren Otan ta psaria vgikan sti steria (‘El dia que moriren els peixos’, 1967), The Trojan Women (1970), Attilas ‘74 (1974), sobre la invasió turca de Xipre, Iphigenia (1977), la producció xilena Dulce país (1987), i Pano kato ke plagios (‘Amunt, avall i al costat’, 1993). L’any 1999 dirigí una versió cinematogràfica de L’hort dels cirerers, d’ Anton Txèkhov. Estigué cinc vegades nominat a l’Òscar. L’any 2003 creà la Fundació Michael Cacoyannis, dedicada a la promoció de les arts escèniques.

Llegir més...