Bancaixa

Caixa d’Estalvis de València Castelló i Alacant

Antiga entitat financera amb seu a Castelló, una de les més importants del País Valencià.

L’origen es remunta a la Caixa d’Estalvis de València, institució creditícia fundada el 1878, fruit d’una proposta de Joan Navarro i Reverter a la Reial Societat Econòmica d’Amics del País de València. Inicià l’activitat com a mont de pietat, caràcter que perdé a poc a poc. Fins el 1931 no tingué obra beneficosocial pròpia, i moltes caixes menors valencianes s’hi fusionaren –Alzira (1940), Vila-real (1941), Alberic (1942), Xàtiva (1943) i Gandia (1945)–. A partir del 1939 instal·là sucursals fora de la província, a Vila-real (Plana Baixa) i a la província d’Albacete. L’any 1989 absorbí la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Sogorb, fundada el 1884, i, el 1991, la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Castelló, constituïda el 1899. Després de la fusió, l’entitat resultant adoptà la denominació actual. Posteriorment, s’hi integraren la Caixa d’Estalvis i Socors de Sagunt, fundada el 1841 (1993), i la Caixa d’Estalvis i Préstecs de Carlet, fundada el 1909 (2001). Bancaixa adquirí el capital social del Banco de Murcia (1993) i el 24,24% del Banc de València, fundat el 1900 (1994), i el 1998 comprà l’entitat creditícia Sindicat de Banquers de Barcelona (Sindibank). L’any 2002 s’aprovà la integració del Banco de Murcia dins el Banc de València, amb la qual culminà la seva fusió operativa. L’entitat financera constituí el nucli del grup Bancaixa, amb una nombrosa presència en societats de serveis, financeres, d’assegurances, etc., del País Valencià. En l’assemblea general i el consell d’administració, hi tenia un fort pes la representació de la Generalitat Valenciana. Al juny del 2010 acordà formar amb Caja Madrid una nova entitat a través d’un Sistema Institucional de Protecció, de la qual era el segon soci pel volum de les participacions (37,7%). El grup que en resultà donà lloc, al desembre, al Banc de Finances i Estalvis. Inicià les operacions al gener del 2011 i era integrat dins del grup Bankia. Els anys següents, hom hi descobrí nombroses operacions fraudulentes que tingueren lloc al llarg de la dècada precedent, fruit de l’estreta vinculació amb els governs valencians, sobretot pel que fa al negoci immobiliari. Bancaixa desaparegué com a banc en virtut de la Llei de resolució i reestructuració de les entitats de crèdit, que l’obligava a convertir-se en una fundació de caràcter especial. Al novembre del 2012 inicià les activitats la Fundació Bancaixa, que continuava l’obra social de Bancaixa.