i Pedro Calderón de la Barca | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Pedro Calderón de la Barca

Pedro Calderón de la Barca
© Fototeca.cat
teatre teat i literatura lit
Autor dramàtic castellà.
Madrid, 17 de gener de 1600 — Madrid, 25 de maig de 1681

Estudià amb els jesuïtes a Madrid, Alcalá i Salamanca. Molt jove participà en els certàmens poètics en honor de sant Isidre i de santa Teresa. L’any 1636 era l’escriptor dramàtic més famós de la cort, investit amb l’hàbit de Santiago. Després d’una joventut agitada, participà en la Guerra dels Segadors. El 1651 fou ordenat sacerdot. Gaudí sempre d’un ampli favor reial. La seva obra dramàtica (cent vint obres majors, vuitanta actes sacramentals i una trentena d’obres menors) presenta una estructura que és culminació de les teories de Lope de Vega, alhora que té unes característiques clarament definides; dóna importància al dibuix del protagonista, en detriment dels personatges accessoris, segueix les idees de Lope de Vega sobre els temes del monarquisme i de l’honor, construeix obres de contingut filosòfic pur i assoleix la perfecció dels elements al·legòrics i teològics en la disposició dels acte sacramental , gènere en el qual és el màxim especialista. Enfront del teatre de Lope, el calderonià, immergit en la seva època, és ple d’elements barrocs en el llenguatge. És barroca l’abundància d’aspectes simbòlics i mitològics i també la valoració de l’escenografia (importància dels elements arquitectònics i musicals). El seu teatre comprèn tots els gèneres dramàtics: comèdies, drames, actes sacramentals, sarsueles, entremesos, etc. Escriví comèdies de caire religiós ( La devoción de la Cruz, El príncipe constante, El mágico prodigioso ), comèdies de caire històric ( El sitio de Breda, El cisma de Inglaterra, La aurora en Copacabana ), extraordinàries comèdies de capa i espasa i d’intriga, on assolí la màxima perfecció quant a l’estructura escènica ( La dama duende, Casa con dos puertas, El escondido y la tapada ), comèdies mitològiques de tema barroc ( Eco y Narciso, La estatua de Prometeo, Ni Amor se libra de amor ), etc. El tema de l’honor o de l’honra apareix en drames com El pintor de su deshonra, A secreto agravio, secreta venganza, El médico de su honra , i també com a tema bàsic a El alcalde de Zalamea . La gran novetat del seu teatre és constituïda per les obres filosòfiques, com La vida es sueño , El gran teatro del mundo, El gran mercado del mundo , on és plantejada tota la desenganyada problemàtica existencial del Barroc, des del punt de vista d’uns raonaments perfectes i exactes, construïts gairebé com a sil·logismes, amb perceptibles influències del nou esperit cartesià. Els actes sacramentals assoleixen una nova dimensió en el seu teatre: El gran teatro del mundo, La vida es sueño, La cena del rey Baltasar, La hidalga del valle, Los encantos de la culpa . L’estil de Calderón té una forta influència gongorina; utilitza una llengua plena de cultismes, al·lusions i elusions, hipèrboles, construccions bimembres, etc, presidida per una perfecta i equilibrada disposició de tots els elements dins una gran musicalitat del vers. El teatre calderonià assolí un valor polèmic en els plantejaments estètics del neoclassicisme, i més tard esdevingué una bandera de combat romàntica en les primeres discussions que s’iniciaren a Alemanya i que arribaren a Espanya a través del cònsol Böhl de Faber.

Col·laboració: 
JMBl
Llegir més...