Contrari tant a l’avantguardisme com al realisme social, el seu model eren els clàssics, i més a prop Ingres. Al llibre L’art i la revolució social (1936) propugnà un realisme perfeccionista allunyat de tot compromís, i denuncià el sistema de difusió de l’art a través de marxants. El 1939 s’exilià a França.