Destacà per ser una de les publicacions amb una intencionalitat democràtica més clara del final del franquisme. Assolí la seva màxima difusió, als primers anys de la transició democràtica, amb un tiratge de prop del mig milió d’exemplars i, especialment aleshores, es distingí per l’agilitat i l’inconformisme de les informacions. Arran del seu èxit, l’empresa editora diversificà els seus productes i fundà, entre altres, el Diario 16
i la revista Historia 16
, i s’introduí també en la radiodifusió. Al final dels anys vuitanta, però, la circulació de la revista s’havia reduït molt (prop dels 50.000 exemplars). Els anys noranta, la crisi del grup comportà la clausura o el traspàs de moltes de les seves capçaleres. entre les quals hi ha la desaparició, l’any 2001, de Diario 16
. El setmanari Cambio 16
es convertí en una publicació electrònica dirigida pel periodista Gorka Landáburu..