Fou actor aficionat i un prolífic autor instintiu, versat en el retrat dels costums caracteritzadors de la burgesia barcelonina.
Autodidacte. Escriví llibrets per a sarsueles, sovint en col·laboració amb Joan Molas i Casas i amb música de Nicolau Manent (La lluna en un cove, 1871; Lo metge dels gegants, 1874; Lo cant de la Marsellesa, 1877; Lo rellotge del Montseny, 1878; De la terra al sol, 1880, «viatje fantàstic inverossímil» inspirat en Jules Verne), sainets (Pensa mal i no erraràs, 1865; Si m’embrutes t’emmascaro, 1866; Una prometença, 1870; L’esca del pecat, 1871), comèdies (No es pot dir blat..., 1866; Embolica que fa fort, en col·laboració amb Andreu Brasés, A pèl i a repèl i A la lluna de València, 1868; Caçar al vol, 1872; Dorm!, 1876) i algun drama (La copa del dolor, o Flor d’hivern, 1867, en col·laboració amb Brasés).