i José Canalejas Méndez | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

José Canalejas Méndez

José Canalejas Méndez en un gravat contemporani
© Fototeca.cat
història del dret hist dr i ciències polítiques polít
Advocat i polític liberal.
Ferrol, Galícia, 1854 — Madrid, 12 de novembre de 1912

Fill de l’enginyer José Canalejas y Casas. Es doctorà en dret i filosofia i lletres, i treballà en companyies ferroviàries. Exercí el periodisme polític des de la seva joventut, i més tard fundà i dirigí “El Heraldo de Madrid”. Vinculat al partit republicà, passà al partit liberal seguint Cristino Martos. Diputat des del 1881, ocupà la sotssecretaria de la presidència del govern de Posada Herrera (1883) i els ministeris de foment, gràcia i justícia, finances i agricultura, en successius governs liberals, i fou elegit president del congrés dels diputats (1905-06). Canalejas representà, en el partit liberal, l’intent de renovació política del règim de la Restauració, que hauria pogut orientar-lo vers una monarquia burgesa i democràtica, oberta a l’esquerra liberal i progressiva. Com a president del consell de ministres (1910-12) inicià, en aquest sentit, una sèrie de reformes. S'enfrontà amb la qüestió religiosa proposant l’aplicació íntegra de la constitució del 1876 i de la llei d’associacions del 1887, en matèria de tolerància de cultes i de control dels ordes religiosos (l’anomenada ley del Candado, 1910), respectivament. Establí la reforma del servei militar, amb un sentit més igualitari, i suprimí l’impopular arbitri de consums. En el terreny social, tot i adoptar enèrgiques accions repressives (vagues del 1910 i el 1912), reconegué la necessitat de negociar amb els representants del moviment obrer i elaborà diverses lleis de protecció social sobre jornades màximes de treball, treball de la dona, contracte d’aprenentatge, etc. Intentà de reduir el paper polític de l’exèrcit. Amb l’oposició d’importants sectors conservadors i liberals, acceptà parcialment les reclamacions catalanes per a l’autonomia i presentà a les corts el projecte de llei de mancomunitats i delegacions (1911), que possibilità la constitució de la Mancomunitat de Catalunya (1914). Dirigí les operacions colonials del Marroc, i tingué en compte el joc d’interessos econòmics internacionals. Fou assassinat a Madrid, essent president del consell de ministres, per l’anarquista Manuel Pardiñas. La seva mort accelerà la crisi definitiva del règim de la Restauració.

Col·laboració: 
JMVa
Llegir més...