i Canals | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Canals

L’església de Sant Antoni, a Canals
© Fototeca.cat
Municipi de la Costera, a la regió de Xàtiva, a la vall del riu Cànyoles, entre la serra Grossa, al sud, divisòria amb la Vall d’Albaida, al peu del port d’Olleria, i els primers contraforts de la serra Plana, límit de la Canal de Navarrés, al nord.
Població: 
13.941 h
[2009]
Extensió: 
22 km2

El terme enclou també cinc petits enclavaments dins el territori de la Foia de Cerdà : l’Albercoquer (1,72 ha), la Font del Judeu (2,28 ha), Vaquer (0,22 ha), els Francs (2,16 ha) i la Figuereta (0,34 ha). El 1879 li foren units els termes d'Aiacor i la Torre de Cerdà. El terme és drenat pel riu Cànyoles i el seu afluent, el riu dels Sants. Canals ha estat tradicionalment un poble agrícola, amb conreus de regadiu (séquies de les Setenes, dels Horts i dels Canyamars, que utilitzen l’aigua del riu dels Sants) al fons de la vall, i de secà als bancals i als contraforts de les serres. La zona conreada ocupa el 68% del total; el secà i el regadiu ocupen aproximadament la mateixa àrea; hi ha unes 300 ha de terreny forestal i 250 ha de matoll. El terreny de secà és dominat per oliveres, garrofers i ametllers. La base de la riquesa agrícola és, però, el regadiu, dedicat a tot tipus d’hortalisses. És característic el conreu de la maduixa. L’extensió dels tarongerars (que ocupen part del secà gràcies a l’aigua subterrània) és d’unes 700 ha (sobretot nàvel i blanques). Les terres són de conreu directe. La ramaderia és una activitat suplementària. Hi ha també apicultura i avicultura. La font de riquesa principal és la indústria, especialment el tèxtil, la construcció, l’alimentària, el cartó i els mobles. Tenen tradició les adoberies. Des del 1950, l’expandiment industrial ha contribuït a l’augment demogràfic, amb immigració d’Albacete, Ciudad Real, la Canal de Navarrés o la comarca mateixa. La vila (12 065 h agl [2006]; canalers ; 160 m alt.) és a la confluència dels rius Cànyoles i dels Sants. El nucli urbà, que ha absorbit ja l’antic llogaret de la Torreta de Canals (anomenada també la Torre de Canals o de Calixte ), és pràcticament unit al de l’Alcúdia de Crespins (anomenada antigament l’Alcúdia de Canals ). Antiga alqueria islàmica del terme de Xàtiva, el 1249 fou permutada per Jaume I a Crespí i Bernat de Penyafort en canvi dels castells de Veo i Aín. Passà després a la corona, i Pere III en féu donació, el 1310, a Ramon Riusec, que el 1353 la vengué a la ciutat de Xàtiva (de la qual depengué com a baronia), excepte el castell o torre de Canals, que, considerat terme a part (la Torreta de Canals ), no fou adquirida per Xàtiva fins el 1506 (era posseïda pels Borja). Esdevingué carrer de Xàtiva, ciutat de la qual se separà el 1639 i rebé el títol de vila. El 1522, durant la guerra de les Germanies, el lloctinent Hurtado de Mendoza hi establí la seva base per atacar l’Encobert de Xàtiva. L’església parroquial (Sant Antoni) fou construïda en 1623-34 i decorada de nou el 1690; es conserva part de l’antiga església del s. XIII sota l’advocació de la Sang.

Col·laboració: 
JEC
Llegir més...