i Marià Cañardo i Lacasta | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Marià Cañardo i Lacasta

Marià Cañardo i Lacasta, en el setmanari 'Imatges' del 17 de setembre de 1930
© Fototeca.cat
esports esport
Corredor ciclista anomenat el català d’Olite.
Olite, Navarra, 5 de febrer de 1906 — Barcelona, 20 de febrer de 1987

Establert a Barcelona el 1920, debutà com a professional el 1926. Amb set victòries s’erigí com el corredor amb més triomfs en la història de la Volta Ciclista a Catalunya (1928-30, 1932, 1935-36, 1939). La primera Volta, l’aconseguí amb l’equip Elvis-Wolber, les dues següents amb el FC Barcelona. Entre el 1931 i el 1933 competí com a independent. Integrat a l’equip Orbea, guanyà les Voltes del 1935 i el 1936. Fou campió d’Espanya de fons (1930, 1931, 1933, 1936) i guanyà la Volta al País Basc, la Volta a Llevant i el Circuit de Getxo, totes el 1931, el Trofeu Masferrer (1932, 1933), la Volta al Marroc (1937, 1938), el Circuit del Nord (1939) i la Clàssica dels Ports (1940). Disputà dos Campionats del Món (1930, 1933) i aconseguí victòries d’etapa a la Vuelta a Espanya (1935), edició en què fou segon en la general final, i el Tour de França (1938). Abandonà el ciclisme de competició el 1943. L’Esport Ciclista Barcelona instaurà el Trofeu Marià Cañardo, que integrà en la primera edició de la Setmana Catalana el 1968. Fou seleccionador i dirigí l’equip espanyol en la volta a França, i presidí la Federació Catalana de Ciclisme (1968-74) i sota el seu mandat Barcelona acollí els Campionats del Món de fons en carretera (1973) i es creà la Challenge de ciclocròs.

Data de revisió: 
2018-09-13
Llegir més...