Prevere (1908), exercí a Sant Martí de Maldà, Guimerà i Forès. Formà i catalogà (1921) l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona (ordenació considerada modèlica); fou canonge i arxiver de la catedral (1931). Es dedicà a l’arqueologia i a l’estudi documental de la seva regió nativa (Maldà, Arbeca, Sant Magí, Guimerà i la Bovera) i de Tarragona (especialment: Un concili provincial de Tarragona desconegut, 1926; Epítome histórico de la Tarragona monumental, 1926; Les antigues institucions escolars de la Tarragona restaurada, 1927; La catedral de Tarragona i el retaule de l’altar major, 1929; Tarragona, Guía histórico-arqueológica, 1931). En la publicació pòstuma La Seu de Tarragona (1935) fou recollit un gran nombre de notes documentals que havia anat extraient. Publicà d’altres treballs a La Cruz, de Tarragona, Estudis Universitaris Catalans, Criterion, Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans, Analecta Sacra Tarraconensia, Vida Cristiana i Franciscàlia.