i Llorenç Capellà i Fornés | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Llorenç Capellà i Fornés

literatura lit
Escriptor, fill de Pere Capellà.
Montuïri, Mallorca, 21 d'abril de 1946

Periodista, des del 1968 col·labora en diversos mitjans de comunicació, com ara Última Hora; Diari de Balears, del consell editorial del qual fou membre; Avui; Diario de Mallorca; Oriflama; Empresario Balear o El Temps, del qual fou responsable a Mallorca. També ha estat membre del consell de direcció de la Gran Enciclopèdia de Mallorca, publicada entre el 1988 i el 2005. El 1968 publicà alguns poemes del recull La Terra Nostra a la revista Lluc. La seva primera obra publicada fou el volum de narracions No hi ha vent a la teulada (1971), i en aquest gènere és també autor d’Una cinta de dol al capell (1985, premi Victor Català), 1920 (2002) i de la narració documental Crònica de la mort ignorada (2014). La seva novel·lística, en general molt arrelada al seu temps i a Mallorca, comprèn Un dia de maig (1972, premi Illes d’Or), El pallasso espanyat (1973), Romanç (1973), Jack Pistoles (1981, premi Ciutat de Palma Llorenç Vilallonga de novel·la), Ailòviu (1984), Ai, Joana Maria (1987) i Mireia emmarcada a la finestra (2006).

Fruit de la seva tasca periodística han estat Quinze empresaris mallorquins: economia, societat, cultura (1975), Les ideologies polítiques a Mallorca (1975) i Mallorca i el món obrer (1977), que palesen les seves preocupacions per l’esdevenidor social de Mallorca. Ha dut a terme estudis històrics: Ignasi Ferretjans o la lluita pel socialisme (1986), Diccionari vermell (1989), La Mallorca del clavell (1999), estudi de la penetració de la cultura popular espanyola a l’illa, i de L'esport a les Balears (1893-1936) (1996, en dos volums). També ha publicat les peces teatrals Bolles de colors (1983), El pasdoble (1985, premi Ignasi Iglésias 1983), Un bou ha mort Manolete (2003, premi Born 2002) i Dramaticulària (2005), i el llibre de poesia Guitarres de dol (1998).

Data de revisió: 
2016-10-26
Llegir més...