i Capolat | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Capolat

Sumari de l’article

Capolat
© Fototeca.cat
Municipi del Berguedà, al límit amb el Solsonès.
Població: 
77 h
[2009]
Extensió: 
34 km2

Situació i presentació

Limita amb Castellar del Riu (N), Berga i Avià (E), i l’Espunyola i l’enclavament de Comesposades de Montmajor (S) i amb els municipis de Navès i Guixers del Solsonès. És un terme eminentment rural, de poblament totalment disseminat, però malgrat això, els principals nuclis de població són el poble de Capolat, capital del terme; la caseria de Llinars, compartida amb el terme de Castellar del Riu; la caseria de Rossinyol i Coforb, anomenada també Coforb; i la caseria de Taravil. Aquests nuclis coincideixen amb els antics termes parroquials de Capolat, Coforb i Taravil.

La carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys travessa el terme pel N.

El territori és muntanyós i encinglerat al sector meridional de Rasos de Peguera: al N, dominant el pla de Campllong, hi ha la serra dels Lladres (1.588 m) i més al SW, unida pel coll de Joet, la serra dels Tossals (1.521 m). Segueix una plataforma estructural (d’uns 1.300 m) constituïda per capes de conglomerats oligocènics, que s’interromp al S, sobre el terme de l’Espunyola, per una llarga cinglera (els cingles de Capolat). A l’extrem nord-occidental comprèn un petit sector de la conca de l’aigua d’Ora i la resta de les seves aigües aflueixen vers el Llobregat (per llevant) o al Cardener (pel S).

La població i l'economia

La població ha estat sempre escassa: el primer cens del 1370 dóna 40 focs a Capolat i 4 a Coforb, que s’havien reduït a 29 i 5, respectivament, el 1553. Al segle XVIII tingué un sensible augment (de 103 h i 28 h, respectivament, el 1718 passà a 162 h i 77 h el 1787) i assolí el seu màxim, com quasi a tota la resta de la comarca, el 1857, amb 525 h; des d’aleshores ha anat disminuint amb algun augment puntual: 237 h el 1900, 340 h el 1930, 316 h el 1950, 165 h el 1970, 145 h el 1981, 59 h el 1991 i 66 h el 2001. L’any 2005 hi havia 79 h. Una bona part del territori és ocupada per boscos de pins, roures i alzines, de tal manera que la fusta és una de les bases de l’economia d’aquest municipi. També hi ha extensions de conreus de cereals (ordi i blat) i farratge (alfals). Gairebé totes les masies crien bestiar (boví, porcí i oví) .

El poble de Capolat

El poble de Capolat (11 h el 2007), a 1.278 m d’altitud, és centrat per una sèrie de masies i l’església parroquial de Sant Martí. És dominat al NW per la serra i el santuari dels Tossals.

El lloc té el seu origen històric en el castell de Capolat, que era un dels nou castells de la comarca antiga de Cardona i formà part sempre del vescomtat de Cardona (després comtat i ducat) dins la mateixa batllia de Cardona; aquesta família en tingué sempre la jurisdicció civil i criminal. Aquest fet, juntament amb la seva dependència eclesiàstica al deganat de la Vall de Lord, el vinculen històricament amb la comarca del Solsonès.

L’església parroquial de Sant Martí de Capolat, d’origen molt antic, ja era parròquia al segle XII. L’edifici actual fou refet al segle XVII o al XVIII i té un esvelt campanar al mig. A l’església de Sant Martí es conserva la imatge de la Mare de Déu dels Tossals, una talla de fusta del començament del segle XIV que procedeix del santuari dels Tossals. Per a arribar a Sant Martí de Capolat s’ha d’agafar la carretera que des de Berga porta a Sant Llorenç de Morunys i trencar per un camí que comença just abans d’arribar al túnel de la Mina (quilòmetre 11,8). L’església queda a uns 7 km d’aquest punt. Al seu costat hi ha la casa rectoral i la masoveria de Capolat.

La festa major de Capolat era el 15 d’agost, però actualment se celebra per Sant Martí, el diumenge després de l’11 de novembre.

Altres indrets del terme

Pertany a la demarcació de Capolat l’antiga església de Sant Salvador de Capolat (situada a 1 155 m), de la qual resten importants ruïnes d’aparell romànic. És situada al cim del serrat de Sant Salvador, termenal amb els municipis d’Avià i l’Espunyola, que donà nom a la masia de Sant Salvador, dins la partida de les Tombes. Hom ha identificat aquesta església amb la de l’antic monestir benedictí de Sant Salvador de Mata, d’història poc coneguda, que segons documents fou feta consagrar a precs del seu abat Súnila i dels habitants de Sponna i Villaregali pel bisbe Nantigís el 13 de desembre del 899. Per a arribar-hi cal agafar la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys. Al quilòmetre 11 cal enfilar el camí cap a Capolat, que es bifurca després de 2 km. Cal continuar pel camí de l’esquerra, que porta al Mas Torneula, des d’on s’albiren les restes de l’església, situada dalt d’un cim.

Del peu del túnel o Foradada per on passa la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys sota el coll de Joet, surt un camí, que porta al santuari dels Tossals, enlairat a 1 445 m sota un petit turó que domina una magnífica panoràmica. L’edifici actual (que en forma un de sol amb l’hostaleria) fou refet el 1757. Té el seu origen probablement al segle XIII.

La parròquia de Sant Martí de Coforb s’alça a l’extrem oriental de l’altiplà, entre la carretera i el sector de cingles dit de Coforb. És un edifici del segle XVII amb modificacions del segle XIX, format per una sola nau i un campanar d’espadanya. La parròquia és esmentada ja el 839 (en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell) sota la forma Focco Curuo, però no conserva cap element romànic. Centra la caseria de Rossinyol i Coforb formada per una sèrie de masies (Viladomat, la Mesquita, les Guixeres, etc.) que el 2005 tenia 24 h. A Coforb s’hi va per la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys i, al quilòmetre 8, cal agafar un camí que hi porta.

El sector més occidental del municipi correspon al terme de Taravil (o Travil), antiga parròquia sota l’advocació de Sant Quintí, que ja al segle XIX era sufragània de la de Sant Martí de Capolat, i que centra, prop dels cingles de Taravil que dominen la vall de l’Aigua d’Ora, unes poques cases. Sant Quintí de Taravil és una petita esglesiola del segle XVII que conserva un retaule neoclàssic (1779) dedicat a sant Quintí. Es pot pujar a Taravil (10 h el 2005) des de la carretera de Berga a Solsona; just a l’indret de Cal Majoral cal agafar un camí que porta al Cint i continuar per un altre que, per la Foradada, porta als plans de Taravil. L’església és al costat de la masia de Casòliva.

L’església romànica de Sant Andreu de la Serreta és d’una sola nau amb un ample absis i la porta al mur meridional. El petit edifici és coronat per un senzill campanar d’espadanya. Històricament pertanyia a la Vall de Lord i al segle XVI formava part de la jurisdicció senyorial dels ducs de Cardona. Per a anar-hi cal agafar la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys i, al quilòmetre 9, girar a mà esquerra per una pista que porta a Can Serreta. L’església és a uns 100 m de la masia.

A l’extrem NW del terme, davant la masia de la Torre de Terrers, hi ha l’església romànica de Sant Serni de Terrers (o de la Torre). L’església és documentada des del segle IX, però l’actual edifici és una obra romànica. És d’una sola nau i al segle XVIII fou modificada: s’anul·là l’absis i s’obrí, al mur de migjorn, una capella. La veïna casa de Terrers conserva la Mare de Déu del mateix nom, una talla de fusta policromada de factura molt rústega (43 cm d’alçada) que data del segle XIII. Per a arribar-hi cal agafar la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys i, al quilòmetre 1,5, just a l’inici de la Vall de Lord, agafar un camí a mà dreta que, després d’uns 300 m, porta a l’església i a la masia de Terrers.

Moltes de les masies del terme són d’interès per les seves característiques arquitectòniques. El Puig és una masia de planta quadrada, amb coberta de quatre vessants i amb careners paral·lels a la façana principal. L’edifici consta de tres plantes amb galeries d’arcs de mig punt a la façana sud. Aquesta masia és documentada des del segle XV, encara que l’obra és del segle XVII. Trasserra és una masia d’estructura clàssica, amb coberta de dos vessants i amb el carener perpendicular a la façana oberta a ponent. Fou ampliada al segle XVIII afegint un cos amb una elegant galeria de porxos. El 2004 fou localitzada una tomba del Neolític, datada fa 4.500 o 3.500 anys.

Col·laboració: 
FGS
Llegir més...