Es llicencià en medicina per la Universitat de Barcelona l’any 1957 i en una estada posterior a l’Hospital Necker de París (1960-62) s’especialitzà en nefrologia. El mateix 1962 organitzà a l’Hospital Clínic de Barcelona el primer dispensari específic de nefrologia de l’Estat espanyol sota la direcció d’Agustí Pedro i Pons. Amb Josep M. Gil-Vernet, creà a l’Hospital Clínic la primera unitat de trasplantament renal l’any 1964. El 1968 passà a l’Hospital de la Vall d’Hebron, on fou cap del servei de nefrologia de 1974 a 1983, i aquest darrer any i amb el mateix càrrec, a l’Hospital Germans Trias de Badalona, fins a la jubilació (1999). L’any 1966 va organitzar i presidir el XVI Congrés Mundial de Trasplantament, a Barcelona. Autor o coautor de diversos llibres i monografies (Trasplante renal, 1983; Trasplante de órganos y tejidos, 1985; Llibre de text de nefrologia, 1994) i de més de 150 treballs en revistes amb factor d’impacte reconegut Trasplante renal, 1983; Trasplante de órganos y tejidos, 1985; Llibre de text de nefrologia, 1994), el 1984 ingressà com a membre numerari a l’Acadèmia de Medicina de Catalunya. El seu germà, Josep Maria Caralps i Riera (Barcelona, 1 de març de 1942) es llicencià el 1965 per la Universitat de Barcelona i s’especialitzà en cirurgia toràcica com a resident a la Ciutat Sanitària de Terrassa (1965-67), on amb el seu pare dugué a terme els primers trasplantaments experimentals de cor i cor-pulmó en animals en condicions d’hipotèrmia profunda. Posteriorment amplià estudis al Maimonides Medical Center de Nova York (1967-71). Instructor clínic de cirurgia a la State University de Nova York (1971-72), resident de cirurgia vascular a la Universitat d’Illinois, Chicago (1972) i cap de residents a la Universitat Loyola de Chicago (1973-74), el 1974, juntament amb Alexandre Arís inicià la Unitat de Cirurgia Cardíaca a l’Hospital de Sant Pau de Barcelona, de la qual fou cap fins el 1991. El 1984 feu el primer trasplantament de cor reeixit a l’Estat espanyol i el 1987 dugué a terme el primer trasplantament de cor en un malalt amb insuficiència renal, que més tard fou també trasplantat de ronyó. Cofundador de l’European Association for Heart Transplantation (1987), en fou el primer president fins el 1991.