Deixeble de Maella i de José de Madrazo. Visqué a Itàlia (1822-31), on obtingué anomenada com a retratista. La seva obra segueix un neoclassicisme de caràcter realista, però amb elements de sensibilitat romàntica: El príncep d’Anglona (Museo Romántico, Madrid). Entre els seus escrits sobresurten Iconografía Española (1855-64), articles sobre Goya i en defensa del Romanticisme. Fou membre de l’Academia de San Fernando i de l’Academia de la Historia.