i Carròs | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Carròs

Armes dels Carròs

genealogia geneal
Llinatge d’origen probablement germànic establert a València al segle XIII.

El seu fundador, el noble Carròs, fill d’un comte Alemany (Alamandi) (nom que pot indicar el seu origen), sembla procedent d’Itàlia (a la darreria del mateix segle hi havia encara a Sicília uns Carròs que tenien càrrecs oficials i que potser pertanyien a la mateixa família) i s’establí, de moment, a Mallorca. Passà a València i obtingué la senyoria de Rebollet. Dels seus fills, Francesc Carròs morí abans que el pare, i Carròs el succeí en la baronia, i el 1276 li fou encomanat el castell de Bairén. El fill d’aquest fou el famós almirall Francesc Carròs i de Cruïlles, que, juntament amb els seus descendents, tingué grans feus a Sardenya. A més dels fills Francesc Carròs, Berenguer Carròs i Nicolau Carròs, tingué encara Jaume Carròs, que fou veguer de Càller i morí abans del gener del 1337. Joana Carròs i Ximenis de Borriol, filla i hereva de l’esmentat Francesc, es casà amb Ramon de Boixadors i tingué per successora la seva filla Alamanda Carròs, òlim de Boixadors, muller de Berenguer de Vilaragut. Alamanda era forassenyada i li fou donat com a curador dels seus béns Berenguer Arnau de Cervelló, marit de la seva germana Teresa Carròs, òlim de Boixadors. Berenguer Carròs, fill de l’almirall, fou cunyat de l’infant Alfons pel seu matrimoni amb Teresa d’Entença. De la seva segona muller, Geraldona de Ribelles, tingué un únic fill, Berenguer Carròs i de Ribelles, primer comte de Quirra. Aquest comtat passà a la filla d’aquest,

Els Carròs

Violant Carròs, que transmeté el cognom Carròs al fill del seu matrimoni amb Berenguer Bertran, anomenat també Berenguer Carròs. Aquest darrer es casà amb la dama castellana Leonor Manrique i el succeí el seu fill Jaume Carròs i Manrique, a qui sobrevisqué la filla Violant Carròs i de Centelles, cinquena comtessa de Quirra. Jaume Carròs, fill de l’almirall Francesc Carròs i de Cruïlles, es casà a Càller i deixà un fill, Joan Carròs i de Ruiffes, que fou senyor de Mandas i veguer de l’Alguer (1363-66). Es casà amb Beneta d’Arborea i de Montcada, filla de Joan d’Arborea i neta del jutge Marià IV. El més petit dels seus cinc fills, Joan Carròs i d’Arborea, heretà la senyoria de Mandas i fou el pare de Francesc Carròs d’Arborea, que obtingué el títol de baró de Terranova. El seu fill, Nicolau Carròs d’Arborea i de Mur, virrei de Sardenya, havia estat tutor de Violant Carròs i de Centelles, cinquena comtessa de Quirra, i procurà el matrimoni d’aquest amb el propi fill, Dalmau Carròs d’Arborea i de Mur. Vídua de Dalmau, Violant es casà amb Felip de Castre-Pinós i tingué dos fills, que moriren abans que ella; per aquesta raó nomenà hereu del marquesat de Quirra, instituint un vincle de caràcter agnatici, el seu nebot Guillem Ramon de Centelles, fill de la seva germana Toda Carròs, els descendents del qual es cognomenaren Carròs de Centelles i Centelles Carròs, indistintament. Una altra línia valenciana de la família fou la dels Carròs de Vilaragut, procedent de Joan de Vilaragut i d’una Isabel Carròs, probablement filla de Francesc i neta de l’almirall homònim. Filla d’aquest matrimoni fou la famosa Carrossa de Vilaragut i Carròs, dama de la cort de Joan I i Violant. D’un fill d’aquesta dama, Joan Carròs de Vilaragut, procedeix la línia dels barons de Toga i dels senyors, després comtes, de Cirat, els quals, després d’haver canviat per raons d’herència llur nom pel de Bernat de Vilarig, que s’anaren transmetent els hereus d’aquest darrer comtat, acabaren portant els cognoms de Català i d'Arroyo, ja al segle XIX. Un altre fill fou Francesc Carròs Pardo de la Casta i de Bellvís, que prengué el cognom del seu avi, marit de Carrossa de Vilaragut. Branca d’aquesta línia fou la dels barons de Toga, que obtingué el títol marquesal de Mira-sol.

Col·laboració: 
MCo
Llegir més...