Lluís Carulla i Canals

(l’Espluga de Francolí, Conca de Barberà, 19 de febrer de 1904 — Barcelona, 3 de novembre de 1990)

Industrial, mecenes, promotor cultural i advocat.

De família de farmacèutics, amb la seva muller, Maria Font, el 1937 començà la producció de concentrats d'aliments a Barcelona a partir de l’empresa Gallina Blanca (inicialment Gallina d'Or) i de Gallina Blanca Purina SA (per a la producció de pinsos composts i de productes de farmàcia veterinària), que el 1964 donà lloc al grup Agrolimen, de capital familiar, una de les primeres empreses catalanes. Durant el franquisme, foren molt destacades les seves activitats de mecenatge i de promoció de la cultura catalana, que es mantingueren posteriorment. Fou un dels fundadors, entre d'altres, d'Òmnium Cultural, i el 1973 creà, amb la seva muller, la Fundació Carulla-Font (des del 2014,Fundació Carulla ), que presidí fins a la seva mort. El 1963 convertí la seva casa pairal en el Casal de l'Espluga de Francolí, posteriorment convertit en Museu de la Vida Rural. L’any 1983 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi i el 1986 el amb la Medalla al mèrit en el treball del govern espanyol.