Adoptà el nom Fundació Carulla-Font (1977), el 1978 canvià el nom pel de Fundació Jaume I, el 2004 pel de Fundació Lluís Carulla i el 2014 n’adoptà la denominació actual. Té com a finalitat la promoció de la llengua i la cultura catalanes i la cohesió de la societat catalana a través d’aquests elements.
Es feu càrrec de la Nadala, creada el 1967, publicació monogràfica dedicada a un aspecte rellevant i d’actualitat de la cultura i la societat catalanes. Dona ajuts a la investigació i concedeix diversos premis: el Premi d’Honor Lluís Carulla (atorgat, des del 1977, a persones i a entitats), els premis Baldiri Reixach, d’ensenyament (atorgats, des del 1979, a escoles, mestres i alumnes), els d’actuació cívica catalana (des del 1983), els premis d’actuació en el lleure (des del 2004) i el premi Francesc Candel (des del 2007) per a reconèixer les bones pràctiques en l’àmbit de la integració dels ciutadans catalans d’origen immigrat. Del 1981 al 2002 atorgà també el premi Sanchis Guarner a la unitat de la llengua. El 2014 el Premi d’Honor Lluís Carulla es renovà i fou instituït el Premi Lluís Carulla amb l’objectiu de donar impuls a projectes culturals.
L’any 1988 impulsà la creació del Museu de la Vida Rural a l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà). Des dels inicis, la Fundació es feu càrrec de l’Editorial Barcino (1972). El 2003 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi.
Des de la seva creació, han presidit la Fundació Lluís Carulla i posteriorment la seva vídua Maria Font, la qual continuà en el càrrec després de la mort del seu marit (1990) fins el 2006, que fou substituïda per Montserrat Carulla i Font, la qual l’any 2010, com els seus pares, rebé la Creu de Sant Jordi per la seva tasca al capdavant de l’entitat. Posteriorment, han ocupat la presidència Carles Duarte i Montserrat (2016, que fou director de la Fundació entre el 2006 i el 2016), Joaquim Coello i Brufau (2016-17) i Nicolau Brossa i Carulla (des del 2017). L’any 2013 rebé el premi Memorial Candel.