De jove milità a la CNT. Intervingué en les vagues del 1918 i s’hagué d’exiliar. Tornà a Barcelona el 1919. El 8 de març de 1921, a Madrid, intervingué, amb Pere Mateu i Cusidó i Lluís Nicolau i Fort, en l’assassinat del president del govern espanyol, Eduardo Dato, com a represàlia per la persecució dels sindicalistes de Catalunya. Refugiat a l’URSS, es posà al servei del partit comunista soviètic. El 1924 passà a Mèxic, i durant tres anys participà en l’organització dels moviments comunistes a l’Amèrica Llatina. Pel juny del 1931 tornà a Barcelona, on s’ocupà de l’organització del Partit Comunista de Catalunya i del Partido Comunista de España. Expulsat, hi tornà; fou detingut i sofrí un atemptat. Pel juny del 1933, anant a Madrid, en motocicleta, amb el militant comunista Francisco del Barrio, per assistir a una reunió política, sofrí un estrany accident al Bruc, i morí juntament amb el seu company.