Julio Casares

Advocat, entrà al ministeri d’estat, on dirigí (1915) l’oficina d’interpretació de llengües i exercí diversos càrrecs diplomàtics fins a ésser delegat (1921) d’Espanya a la Societat de Nacions. El mateix 1921 ingressà a l’Academia Española, de la qual fou secretari general perpetu des del 1939. Publicà, entre d’altres obres, Crítica profana (1915), Crítica efímera (1918), l’important Diccionario ideológico de la lengua española (1942), on agrupà els mots per analogies de significació, i Introducción a la lexicografía moderna (1950), amb un pròleg de W.von Wartburg.