Fou professor d’economia a Estocolm en 1904-33. Defensà a Money and Foreign Exchange after 1914 (1922), la teoria de la paritat del poder de compra en el comerç internacional, que lligava amb una teoria quantitativa del diner, per a deduir la política monetària més adequada a la situació d’inflació d’aquell moment. Escriví una obra polèmica i històrica, Nature and Necessity of Interest (1903). La seva obra més important fou Theoretische Sozialökonomie (1918), on formula les condicions per a tenir un creixement constant o equilibrat.