El primer comte castellà conegut fou Roderic, senyor d’Àlaba, que repoblà Amaia (860). Durant els segles IX i X els comtes de Castella defensaren el Pancorbo, fortificaren la línia de La Rioja a l’Arlanzón i restauraren Burgos i Castrojeriz. A les darreres dècades del s. IX el comtat era subdividit en altres comtats; i hom assolí, tanmateix, la línia del Duero. Ferran González (vers el 930-970), aprofitant les tensions internes de la cort lleonesa de Ramir II (930-950), unificà el comtat i convertí en hereditari el seu llinatge. El seu successor Garcia Fernández (970-995) hagué de sofrir les campanyes d’Almansor. Sanç Garcia (995-1017) sostingué lluites amb Lleó per les terres entre el Pisuerga i el Cea. Amb l’assassinat de Garcia Sánchez (1017-29) pels magnats alabesos, sota l’estímul de Sanç III de Navarra, el comtat passà al segon fill d’aquest, Ferran I, el qual adquirí el títol reial i s’annexionà Lleó (1037) (regne de Castella).