i Josep Maria Castellet i Díaz de Cossío | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Josep Maria Castellet i Díaz de Cossío

Josep Maria Castellet
© Fototeca.cat
literatura lit
Editor, crític literari i assagista.
Barcelona, Barcelonès, 15 de desembre de 1926 — Barcelona, Barcelonès, 9 de gener de 2014

Llicenciat en dret, començà col·laborant en diverses revistes com Laye, Ínsula, Índice i, més tard, en català, a Serra d’Or. Els seus primers llibres són: Notas sobre literatura contemporánea (1955), La hora del lector (1957), La evolución espiritual de Ernest Hemingway (1958) i l’antologia Veinte años de poesía española (1960), ampliada a Un cuarto de siglo de poesía española (1965). El seu primer treball important en català fou l’antologia Poesia catalana del segle XX (1963), en col·laboració amb Joaquim Molas. Seguiren: Poesia, realisme, història (1965), la “Introducció” a les Obres completes. Poesia (1968) de Salvador Espriu, Lectura de Marcuse (1969) i Introducció a la lectura de Salvador Espriu (1971).

En un primer moment seguí les ensenyances de Jean-Paul Sartre i de György Lukács, que posteriorment matisà amb les d’altres crítics contemporanis (Lucien Goldmann, Roland Barthes, etc.). El realisme històric d'arrel marxista de les dues primeres antologies fou substituït per l’anàlisi estructuralista en l’estudi de la poesia d’ Espriu, la qual, juntament amb la prosa de Josep Pla, constituí el centre de la seva tasca de crític literari. Fou també determinant la seva contribució a difondre l’obra d’aquests dos escriptors.

Publicà també Ocho siglos de poesía catalana (1969), en col·laboració amb Joaquim Molas; una antologia de poetes joves castellans: Nueve novísimos poetas españoles (1970); Qüestions de literatura, política i societat (1975); Josep Pla o la raó narrativa (1978, premi Josep Pla); Antologia general de la poesia catalana (1979), en col·laboració amb J. Molas; Pla, un esbós biogràfic (1981); Per un debat sobre la cultura a Catalunya (1983) i La cultura i les cultures (1985).

És autor del volum de memòries Els escenaris de la memòria (1988), que guanyà els premis Joanot Martorell de narrativa de Gandia (1987), la Lletra d’Or (1989), el de la Literatura Catalana, de la Institució de les Lletres Catalanes de prosa de no-ficció (1989), i el Crítica Serra d’Or de memòries (1989); els retrats literaris Seductors, literats i visionaris. Sis personatges en temps adversos (2009, premi Crítica Serra d’Or en l’apartat de memòries 2010); Seductors, il·lustrats i visionaris (2009) i Memòries confidencials d'un editor. Tres escriptors amics. (2012).

Fou impulsor i col·laborador de nombroses iniciatives culturals, com ara el Congrés per la Llibertat de la Cultura (1953), els Diàlegs Catalunya-Castella (1964), el Congrés de la Comunitat Europea d’Escriptors (1965) o el Pacte Cultural (1985).

Li foren atorgats la creu de Sant Jordi (1983), la Medalla d’Or de les belles arts del Ministeri de Cultura (1992), la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona (1993), la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (2002), el Premi Nacional de cultura (2009) i el Premio Nacional de les lletres del Ministeri de Cultura (2010).

Director literari d’Edicions 62 i d’Ediciones Península del 1964 al 1997, el 1999 fou nomenat president d’aquesta editorial. Fou el primer president de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (1978-83). Entre el 2006 i el 2010 fou degà de la Institució de les Lletres Catalanes, càrrec en el qual fou substituït per Francesc Parcerisas. El 2016 la família feu donació de l'arxiu i la biblioteca personals de Josep Maria Castellet a la Biblioteca de Catalunya.

Col·laboració: 
FVa / LlBG
Data de revisió: 
2016-07-05
Llegir més...