Estudià amb L. Brunschvicg i fou professor (1941) a la Sorbona. Estudià la teoria de conjunts i els problemes derivats de la seva axiomatització, i s’interessà també per la gènesi de les teories científiques. Participà en la resistència i fou afusellat pels nazis. Entre les seves obres cal esmentar: Méthode axiomatique et formalisme (1937), Remarques sur la formation de la théorie abstraite des ensembles (1938). Pòstumament fou publicada Sur la logique et la théorie de la science (1947).