Exposà la nova concepció de l’art de Giotto en el Libro dell’Arte (final del s XIV), on propugnà que la fantasia del pintor es basés en la natura, el millor model; valorà l’art com a activitat lliure i practicable com un fi en si mateix, i marcà, com els clàssics, les proporcions canòniques que hom havia de donar a les representacions del cos humà. Fou el primer gran teòric de la concepció moderna de l’art i de l’artista.