Formació
Fill de Josep Cervelló, s’inicià en la música a l’edat de sis anys, quan començà els estudis de violí amb Rosa García Faria, i posteriorment (1948-52) feu cursos de perfeccionament en la tècnica del violí amb Joan Massià i Prats, i amb Josep Maria Roma i Roig treballà el repertori cambrístic de violí i piano. En 1957-60 amplià a Milà la seva formació amb Franco Tufari, però aquest darrer any un accident automobilístic l’obligà a abandonar la carrera de violinista. Es dedicà aleshores a la composició i la pedagogia. De nou a Barcelona, estudià tècnica compositiva amb J.M. Roma (1962).
Estil i trajectòria com a compositor
La formació com a violinista ha determinat un clar protagonisme de gran part la seva producció vers el violí o altres instruments de corda, obres que en reflecteixen un profund coneixement i una total adequació de la partitura. També té obres per a orquestra, piano o música coral. Per la seva formació clàssica, la seva música presenta un compromís amb la tradició històrica musical; en aquest sentit, malgrat la cerca de l’originalitat en les seves partitures, defugí els artificis i les sonoritats abocades al pur efectisme.
La seva presentació com a compositor tingué lloc el 1968, amb l’estrena a Barcelona de l’obra Cuatro movimientos, per a quartet de corda. Dos anys més tard compongué Seqüències sobre una mort (premi Ciutat de Barcelona 1973), per a orquestra, obra que significà el final d’una etapa compositiva marcada per l’academicisme i l’inici d’un període en què prioritzà l’expressió de les emocions mitjançant la música, sempre des d’una estètica independent. També per a orquestra, el 1972 presentà Anna Franck, un símbol, que tingué un gran èxit en totes les seves estrenes (Barcelona 1972; Jerusalem 1973; Nova York 1984). El 1976 li fou atorgat el primer premi del Concurso Permanente de Composición e Investigación Musical per Biogénesis, composta en col·laboració amb Jorge Wagensberg.
És autor d’obres per encàrrec, entre les quals hom pot esmentar Balada (1973), escrita en homenatge a A. Rubinstein a petició del Concurs Internacional Arthur Rubinstein; Vers l’infinit (1982), obra simfònica escrita per a l’Ajuntament de Barcelona; Cant nocturn (1990), encarregada pel Centre de Documentació i Difusió de la Música Contemporània, o Un cant a Pau Casals (1991), escrita per a l’Olimpíada Cultural. Entre les seves darreres composicions destaquen Gémini (1998), per a violí i violoncel solistes amb orquestra de corda, 4 Caprici (1998), per a violí sol, i l’obra simfònica Formes per a una exposició, composta per a il·lustrar l’exposició “La Forma!”, del Museu de la Ciència de Barcelona (1999). L’any 2021, la Banda Municipal de Barcelona li estrenà la composició Les càrregues, inspirada en l’impacte que li van provocar els fets de l’1 d’octubre de 2017.
Guardons i reconeixements
A banda dels premis esmentats, la Unió de Compositors de l’URSS el convidà, el 1988, a participar en el III Festival de Música Contemporània de Leningrad (actual Sant Petersburg).
L’any 2006 rebé la Creu de Sant Jordi i el 2010 fou guardonat amb el Premi Nacional de música
Obra pedagògica i periodística
Professor de violí al Conservatori de Badalona (1982-96), és autor del tractat Principis fonamentals sobre la tècnica general del violí. Exercí la crítica musical en diversos mitjans (Radio Nacional de España, Jano. Medicina y Humanidades, El País).
Obra
Orquestra
Burlesca ibérica, orq. c. (1963); Dos movimientos, orq. c. (1965); Fantasía concertante, vl. i orq. (1969); Due tempi concertanti, vlc. i orq. (1969); Seqüències sobre una mort, orq. simfònica (1970); Anna Frank, un símbol, orq. c. (1971); Clamor, orq. simfònica (1972); Concerto grosso, orq. c. (1973); La mort i la donzella, vl. solista i orq. c. (1974); Catàlisi, conjunt instr. (1975); Biogénesis, orq. c. (1976); Capriccio núm. 6 Trémolo de Paganini, orq. c. (1982); La sisena nit, guit. i orq. (1983); Presto concertante, vlc. i orq. (1986); Vers l’infinit (1982); Cimento di luce e tenebra, orq. c. (1984-85); Antagonisme (1989); Cant nocturn, vla. i orq. (1990); Un cant a Pau Casals, orq. vlc. (1991); Concertino, vl. i orq. c. (1993); Encantament (1995); Gémini, vl., vlc., orq. (1998); Formes per a una exposició, orq. simfònica (1999); Divertimento 2002 (2002); Violin concerto, vl. i orq. (2003); Ybris (2004-05); Clarinet Concertino, cl. i quintet de corda (2009); Concerto di maggio, pno. i orq. (2010); Fanfara els tres tambors, per a instruments de vent metall (2010); Zéffiro, per a pno. i banda simfònica (2010); Voci della natura (2012); Natura-Contranatura (2012); Ofrena a Franz Schubert (2012); Santa Clara 1714 (2014); La sfera d'ametista, vlc. i orq. (2017)
Cambra
Trio per due violini e pianoforte (1967); Dos movimientos para trío, vl., vlc., pno. (1968); Perpetuum mobile, vl., pno. (1969); Introducción y Allegro risoluto, vl., pno. (1970); Capriccio per quinteto, fl., ob., cl., fg., tr. (1971); Romance, vl. i pno. (1971); Fid’l, vl., pno. (1973); Shoshanna, 4 sax. (1980); Epithalámion, qt. c. (1992): Divertimento I i II, 2 vl. (1996); Quartet de corda “Remembrances” (1992); Duet de violins, 2 vl. (1996); Dansa d’esmirna, fl., guit., perc. (1998); Iscor, vl., vla. (1999); A Bach, qt. c. (2004); Etüden nach kreutzer, qt. c. (2006); Tre pensieri, vl., pno. (2007); Trio “Le matin”,vl., vlc., pno. (2009); Duo-Sonata, vl., pno. (2010); Quartet Sant Petersburg, qt. c. (2010-12); Entre deux, vla., vlc. (2011); Il diavolo, vl., pno. (2011); Ka-din, vl., pno. (2011); Tre pensieri, vla., pno. (2011); Sonata, vlc., pno. (2011); Trumpet Sonata, trpt., pno. (2011); Tertis Sonata, vla., pno. (2012); Prova di violino, vl., pno. (2013); Heremia, vlc., pno. (2015); Trio “Il mattino”, cl., vla., pno. (2017)
Solo
Impromptu-Fantasía, org. (1970); Balada (Homenatge a Arthur Rubinstein), pno. (1973); Sonata in cinque tempi, vl. (1976); Sonata a la memòria de Pau Casals, vlc. (1977); Preludio, guit. (1978); Trèmolo, cl. (1978); Meditació, pno. (1980); Studio fantasia, pno. (1982); Cadenzas del concert núm. 1 en si bemoll de Mozart, vl. (1990); A Franz Schubert, pno. (1993); Homenatge, vlc. (1994); Sonatina, vl. (1994); 4 Caprici, vl. (1998); Sonata per a viola, vla. (2000); Souvenir, vla. (2000); Leggenda, vla. (2000); Arabesque, pno. (2002); Preludiando, pno. (2004); Pensament, pno. (2007); Miratge (intermezzo), pno. (2007); 4 Intermezzi, pno. (2011); 2 + 3, Cinc capricci de concurs, vl. (2015); Profili umani, vl. (2016); Sei capricci studi, vl. (2017); Ocells a l'alba, pno. (2017); Pour Jane, vlc, (2017); Premonició, pno. (2018)
Música vocal
Alliberament, v. solistes, cor mixt (1975); Capvespre, cor mixt (1982); Dues evocacions, S., qt. c. (1992); Vergine madre, Bar., c., orq. (2011) i Preguiera, Bar., c., orq. (2013), sobre textos de Dante Alighieri
Bibliografia
- Taverna-Bech, Francesc; García Estefanía, Álvaro: Jordi Cervelló, Sociedad General de Autores de España, Madrid 1994
- Casanoves i Danés, Xavier; Moreno, Emilio; Alcalde, Pedro: Jordi Cervelló, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Barcelona 2000
- Cervelló i Garriga, Jordi; Autuori, Caterina: Instrumentos musicales, Parramón, Barcelona 1983