Participà en nombroses accions militars durant la guerra del Francès (tinent coronel el 1811). Durant la primera guerra Carlina actuà contra els insurrectes com a comandant general de Múrcia i, ja brigadier, com a cap de l’estat major de l’exèrcit de Catalunya (mariscal de camp el 1840). Amb la regència d’Espartero fou nomenat ministre de la guerra (1840) i capità general de València (1841), càrrec que abandonà a causa de la fredor amb què Espartero fou rebut a València després del bombardeig de Barcelona. Fou capità general de Burgos i senador del regne.